El Suprem demana a l'Audiència de Barcelona aclariments sobre el violador de l'Eixample

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha tornat a l’Audiència de Barcelonala sentència dictada contra Francisco Javier Corbacho Méndez, conegut com el ‘nou violador de l’Eixample’, perquè justifiqui de manera suficient per què va denegar la petició de la Fiscalia d’endurir les condicions del compliment de la pena de 66 anys i mig de presó que li va imposar per quatre agressions sexuals i tres robatoris amb intimidació. L’alt tribunal manté la decisió en tots els seus extrems, però demana a l’Audiència provincial que justifiqui per què va rebutjar la pretensió fiscal. 

La Fiscalia havia demanat que s’apliqués a Corbacho l’article 78 del Codi Penal, previst per a casos en els quals el màxim de compliment, previst en 20 anys, sigui inferior a la meitat de la condemna recaiguda, que per a Corbacho ascendiria fins als 33 anys. Segons aquest precepte, el tribunal sentenciador pot acordar quepermisos de sortida, la classificació en tercer grau i el còmput de temps per a la llibertat condicional es refereixin a la totalitat de les penes imposades i no al compliment màxim. L’Audiència barcelonina va establir que en el seu cas es calculessin sobre els 20 anys de compliment efectiu, el que li permetrà disfrutar de permisos als 5 anys de compliment, en comptes de tenir-los als 17, com pretenia el ministeri públic. 

L’Audiència entenia que de seguir el criteri de la fiscalia es deixava sense contingut la finalitat rehabilitadora i de reinserció social de la pena. Considerava un disbarat que no pogués disfrutar de permisos fins i tot pràcticament complerta la totalitat de la pena imposada. 

Inconstitucionalitat

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En la seva sentència el Suprem diu compartir l’argument sobre la necessitat que es compleixi de forma real i efectiva la previsió constitucional, segons la qual les penes privatives de llibertat estaran orientades a la reeducació i reinserció social del delinqüent, però discrepa que pugui deixar d’aplicar-se la llei només perquè s’entengui inconstitucional, perquè això només ho pot declarar el Constitucional.

“Pot entendre’s que l’article 78 del Codi Penal presenta zones de col·lisió amb altres preceptes orientats a facilitar la reeducació o la reinserció social del penat”, assenyala. Entén que l’Audiència no "realitza una ponderació de les normes que s’entenen en conflicte en relació amb els fets i les circumstàncies del cas concret, sinó una afirmació general que condueix a negar la possibilitat d’aplicació de la norma en els casos més greus", ja que és tot just que "el penat no abandoni el centre penitenciari fins que compleixi la pena en la seva totalitat o fins que existeixi un pronòstic favorable de reinserció social" el que pretenia l’article utilitzat per la fiscalia.