L'esplendor de la Muixeranga, la germana gran dels castells

L’arròs pot ser la clau. L’explicació de l’origen delscastells catalans i la seva vinculació amb la Muixeranga valenciana estaria en el viatge dels temporers de l' Albufera al delta de l’Ebre. Aquesta és la teoria del veterà estudiós Tomàs Pla, mestre durant 30 anys de la Muixeranga d’Algemesí, la més representativa de les més de 20 colles que hi ha ara a la Comunitat Valenciana, on viuen el seu esplendor històric més gran.

“Les brigades acabaven les temporades de l’arròs aquí a la comarca de la Ribera, la segada i la collita, i pujaven allà a treballar. El dia de la Mare de Deú els deuria agafar allà i segur que tot sopant dirien ‘xe, fem una muixeranga!’. Aquesta és la meva opinió”, apunta Pla.

Fos l’arròs el motiu o fos una altra l’explicació, els historiadors coincideixen que les moixigangues,grups de gent disfressada que participaven en les festes populars de diverses comarques valencianes almenys des del segle XVI i segurament hereves de danses morisques, van arribar al sud de Catalunya com el ball dels valencians i van evolucionar fins als actualscastells,apostant per fer torres cada vegada més altes.

Com cada any els dies 7 i 8 de setembre, Algemesí va viure aquest divendres i dissabte les festes patronals de la Mare de Déu de la Salut, declarades el 2011 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en bona part per l’espectacle de les seves muixerangues.

1973, punt d’inflexió

Però el bressol d’aquestes torres humanes va estar a punt de perdre la tradició a començaments dels anys 70, quan els muixeranguers eren encara gent humil a qui es pagava un jornal per actuar. “La festa i la muixeranga estaven agafades amb pinces”, recorda Pla. Tant que el 7 de setembre de 1973 es va trencar una tradició que es remunta almenys fins al 1733 i no hi va haver muixeranga en cap de les processons d’aquell dia.

‘Aquella nit vam sortir fora a buscar gent per poder sortir l’endemà i ho vam aconseguir. Em va ajudar el germà Agustí dels Maristes, gairebé tots els que van sortir van ser alumnes seus’, explica Pla. Aquell dia, tirant d’amics i alumnes, van ajuntar trenta nois “i vam fer el que vam poder, però vam sortir”. 

Van salvar la muixeranga, la seva i pot ser que totes les valencianes, perquè després hi va haver uns anys en què només ells van resistir. I van salvar també una música de dolçaina i tabalet única i cada vegada més popular a què van aconseguir posar una partitura entre un músic d’Algemesí emigrat a Madrid, l’organista de l’església i el director de la banda municipal.

Ara la colla, la més representativa per antiguitat i components, té 484 membres, homes i dones des que el 1997 es produís una escissió, la Nova Muixeranga d’Algemesí, perquè a més de les nenes escaladores, també les dones poguessin formar part de grup.

La ‘connexió Miralles’

El renaixement de la tradició va portar a l’agermanament amb el món casteller de la màd’Eloi Miralles, historiador català i casteller de Vilafranca, que va viatjar a Algemesí a buscar Pla i tota la documentació que guardava per bussejar en l’origen comú de la festa. Han passat més de 40 anys però els dos tenien previst menjar junts aquest dissabte. “A la pantanà de Tous ens va fer un xec de 100.000 pessetes per als damnificats de la Muixeranga”, recorda Pla.

Juan Bernat García, successor de Pla com a Mestre, també recorda que la primera sortida de la colla va ser a Vilafranca i com aquell viatge va servir perquè es convencessin uns i altres que els seus camins anaven molt junts, però paral·lels. “No ho teníem clar, però l’Eloi ens va dir que féssim les mateixes figures que fem aquí. ‘Tranquils que quedareu bé’, ens va dir. I va ser un èxit. Un castell de set pisos no és res, però una muixeranga de set sí que ho és. Hem de fer el que sabem, desplegables, el nostre estil, les nostres figures, però castells no perquè ja estan ells”, explica Bernat.

Marcos Castell, l’actual mestre, coincideix en les diferències. “Les nostres figures es despleguen (comencen de genolls i s’aixequen), es mouen, caminen, roden. En tenim moltes de diferents. Ells pugen pilars de molts pisos i tenen molta més tècnica, que nosaltres no tenim perquè no ens fa falta”, constata.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La connexió entre els dos mons s’ha mantingut viva i amb bona salut malgrat els diferents moments polítics.  I així segueix. “Feia un any que lluitàvem per tirar endavant la Federació Coordinadora de Muixerangues i va venir Jordi Beltrán (director del Museu Casteller de Valls) per ajudar-nos”, explica Bernat.

La nova federació va néixer el novembre de l’any passat amb vint-i-una colles adherides i no paren de sorgir-ne de noves. També a València ciutat. Una mostra clara, com el gran moment de la de Castelló o lad’Alacant, de l’empenta d’un món que viu el seu millor moment i que aquest dissabte viurà un dels seus dies grans.