El tabú de l'esterilització femenina

Les esterilitzacions de persones joves són una excepció a Espanya. Ho afirmen la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) i la Societat Espanyola de Contracepció (SEC). Cada vegada es fan menys intervencions perquè les persones recorren a altres mètodes anticonceptius no permanents, però també eficaços.

«Els mètodes anticonceptius definitius estan desapareixent perquè es tenen fills cada vegada més tard, moltes dones tenen el primer passats els 40 anys», afirma Marisa López-Teijón, membre de la Junta de la SEGO. Assegura que la gran majoria eviten l’embaràs de formes més senzilles, especialment amb la utilització de preservatiu. «Fer-se una lligadura implica passar per una intervenció que requereix anestèsia i quiròfan. Es pot evitar», prossegueix. Així que, en la seva opinió, amb tots els mètodes de contracepció eficaços que existeixen actualment no cal acudir a un mètode definitiu que, a més, comporta riscos.

La SEC va realitzar una enquesta sobre els mètodes d’anticoncepció utilitzats el 2016. Entre els més de 2.000 preguntats, el 4,5% s’havia realitzat una vasectomia i el 3,3%, un lligament de trompes. «Els mètodes definitius sempre es realitzen en dones de més de 40 anys i homes de més de 35 anys. Per sota d’aquesta edat és anecdòtic», coincideix la doctora Sira Repollés, ginecòloga, coordinadora del programa de contracepció d’Aragó i membre de la Junta Directiva de la SEC.

A LA CARTERA PÚBLICA

Repollés explica que les dues intervencions estan a la cartera dels serveis sanitaris de totes les comunitats autònomes (cosa que no passa amb el mètode essure). Per això, quan algú recorre a la sanitat pública per intervenir-se, la seva voluntat hauria de ser suficient. Abans d’això, l’han d’informar de tots els mètodes alternatius de què disposen. Si continua optant per l’esterilització definitiva, ha de firmar un consentiment informant-li que la intervenció està subjecta a una sèrie de riscos que ha d’assumir. I en el cas que el doctor no la vulgui realitzar, l’hauria de derivar a un altre facultatiu del mateix servei.

Els homes recorren més a mètodes definitius que les dones, encara que les llistes d’espera per a ells són més llargues. «Però als 50 anys alguns dels que s’han fet la vasectomia es presenten a la consulta amb una segona o tercera dona. Cada vegada en edats més avançades», explica López-Teijón. En aquests casos tenen dues opcions: revertir la vasectomia o bé punxar-los un testicle per aspirar-los el semen amb una xeringa.

L’operació per a ells pot tenir marxa enrere. Però Audrey García, que juntament amb Marilu porta la pàgina de Facebook 'Esterilización voluntaria: un derecho humano básico', amb més de 9.600 seguidors, considera que, a més, es practiquen més vasectomies perquè està més assumit que els homes no vulguin tenir fills. Una decisió que no s’accepta tan fàcilment quan l’ha pres una dona. Considera que hi ha «un tabú enorme» respecte al tema de l’esterilització femenina. 

Notícies relacionades

"Tenir fills és injust, per això m'he esterilitzat"

Arxivada la causa contra una residència on van morir de covid 50 avis

«L’operació en si és igualment no perillosa però és molt diferent la manera com s’entén. Es veu normal que un home no vulgui tenir descendència, però per a una dona no, encara que el paper se suposa que és el mateix. Hi ha moltes més dones a qui  se’ls ha denegat o posat traves al dret a esterilitzar-se que homes», afirma García. Creu que a ells se’ls qüestiona menys respecte als seus motius.

García està recollint testimonis i experiències de persones de tot el món a través d’aquesta pàgina. Amb elles està fent una gran guia que mostrarà on és possible que et practiquin aquestes intervencions. «És molta feina però val la pena perquè pots ajudar moltes persones», assegura.