"Tenir fills és injust, per això m'he esterilitzat"

No és una causa rellevant que la taxa de fecunditat de les espanyoles sigui la més baixa de la Unió Europea, 1,2 fills per dona, això ho han aconseguit la discriminació laboral de la dona i les paupèrrimes polítiques de suport a la natalitat i la família. Però si l'antinatalisme, en l'actualitat molt minoritari, arrelés no ajudaria precisament a solucionar el que ja és un problema demogràfic.  

Audrey García tenia 35 anys quan va anar al CAP Manso de Barcelona per esterilitzar-se. No tenia fills. Ni problemes de salut. No tenia res que l'obligués a prendre una decisió així tret de la certesa absoluta que no volia portar més nens al món.

Allà li van preguntar l'edat i si estava segura de la seva decisió. Ho van fer diverses vegades alhora que li recordaven que una operació així és definitiva. No hi hauria marxa enrere. I així ho volia ella. Va optar per fer-se el mètode 'essure', una intervenció menys invasiva que el lligament de trompes. Consisteix a introduir un dispositiu (semblant a una molla) que s'insereix pel coll de l'úter fins a col·locar-lo a les trompes de Falopi, produeix una inflamació del teixit que obstrueix el pas dels espermatozoides. La intervenció va durar només 10 minuts. 

DECISIÓ POLITITZADA

García, de Barcelona i responsable de comunicació, sabia que no volia tenir fills. No s'hi veia. Però ara, als 38 anys, reconeix que la seva decisió està més polititzada. "És una reivindicació feminista en el sentit que fas amb el teu cos el que et ve de gust, perquè tens aquest dret. I a nivell polític, vaig descobrir uns textos del segle passat que reivindiquen des d'un punt de vista obrer el fet de no fabricar més esclaus del sistema. Que es faci vaga de ventres", diu. Però té un altre argument que també pesa: "No veig just deixar noves persones en un món que ja és molt complicat per als adults actuals". "A més, el 2017 encara hi ha persones que poden triar tenir-los i altres hi estan forçades. Moren persones perquè no poden avortar", afegeix.

García és una de les cares més visibles a Espanya de l'antinatalisme, un corrent global de què cada vegada es parla més. La segueixen persones de tot el món que no només no volen reproduir-se, sinó que també adopten una postura que està realment en contra que es tinguin fills. Alguns ho fan per motius mediambientals, feministes o per lluitar contra la sobreexplotació animal, mentre que la majoria creuen que així s'evita el dolor aliè; el d'una persona que encara no existeix. Molts d'ells han trobat a internet el seu lloc de debat, en pàgines com 'Antinatalismo pera todos y todas' a Facebook, que compta amb més de mil seguidors actius.

INTEL·LECTUAL DE CAPÇALERA

Un dels intel·lectuals més llegits en aquests grups és David Benatar, professor de Filosofia de la Universitat de Ciutat del Cap i un dels màxims exponents de l'antinatalisme actual. "És curiós que mentre la bona gent s'esforça molt per evitar que els seus fills pateixin, pocs semblen adonar-se que l'única manera garantida de prevenir tot el patiment dels seus fills és no portar aquests nens a l'existència en primer lloc", escriu al seu llibre 'Better never to have been: the harm of coming into existence' ('Millor no haver sigut: el dolor d'arribar a l'existència'), publicat el 2006 per Oxford University Press. 

Alguna cosa semblant pensa la també barcelonina Marilu. "No és ètic imposar la vida. És una decisió que estàs prenent per algú que en patirà les conseqüències". Té prop de 30 anys i és administrativa. La primera vegada que va intentar esterilitzar-se tenia 26 anys. Va anar al metge de capçalera per demanar la seva cita amb el ginecòleg. "Però el ginecòleg només em volia donar informació de les pastilles anticonceptives, no del lligament de trompes, ni tan sols del DIU", explica. Al veure que per la sanitat pública no podria fer-ho va acudir a diferents clíniques privades. Però li contestaven que havia d'anar al psiquiatre. En una ocasió li van preguntar si tenia parella i, en aquest cas, si aquesta estava d'acord. "Quan li vaig dir que sí, em va preguntar que què passaria si ho deixava amb la meva parella i trobava una altra que sí que volia tenir fills", recorda. "Al final em limitava a enviar correus fins que un em va contestar que sí". Es va esterilitzar l'any passat. Li va costar 1.800 euros.

PRESSIÓ SOCIAL

García i Marilu són dos exemples de dones que no volen tenir fills malgrat la pressió que la societat exerceix sobre elles. "Se't covarà l'arròs", "¿i si després coneixes una persona que et fa canviar d'opinió" o "això ho penses ara", són algunes de les frases que escolten cada vegada que diuen que rebutgen embarassar-se.

"Un home que no vol fills sembla normal, sembla que està assumit, però una dona que no els vol no s'accepta", diu García. "La primera vegada que vaig dir a la feina que no volia fills, sense anomenar ni tan sols l'antinatalisme, se'm van quedar mirant com si digués que menjo nadons", explica Marilu. 

Pablo Gómez és barber. Es va fer una vasectomia a Barcelona el 2008. Llavors tenia 28 anys. La seva parella era al·lèrgica al làtex, les teràpies hormonals no li anaven bé i no volien tenir fills. Llavors, la intervenció més ràpida, barata i menys invasiva per a un dels dos era la vasectomia. Li va costar 2.000 en una clínica privada de Barcelona. "Xavalla", segons diu, al costat del que podria costar-te tenir un nen.

EGOISME

Notícies relacionades

El tabú de l'esterilització femenina

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

Gómez es considera antinatalista. Opina que no està bé portar nens al món, encara que no jutja els que elegeixen tenir-ne. "Portar al món algú que no t'ha demanat venir i a qui deixaràs en una situació que desconeixes, perquè no saps com serà el món d'aquí 20 anys, potser és un acte egoista. En canvi, es podria acollir algú que ja existeix", diu.

"Les persones que no tenim fills podem cuidar altres persones. Fins i tot complim una part important en la societat. Jo no tinc fills però adoptaré animals, és el tercer llebrer que adopto", diu. I encara que alguns ho creuen, ser antinatalista no és sinònim que no t'agradin els nens, remarquen tots tres. Tots ells insisteixen que més aviat es tracta de tot al contrari: protegir els que encara no han nascut.