Abans i després del part

«La maternitat ens regira a totes moltíssim. Necessitem fer pinya». Ho asseguren les germanes Marta i Sara Navarro, directores de L'Ombeliqo (Provença, 584), un espai d'acompanyament a la maternitat i la criança que funciona des del 2009, tot i que elles en van agafar el relleu el 2015. Abans estava ubicat al Clot, en un local molt més petit. Ara es troba al Camp de l'Arpa. «A més, l'antic L'Ombeliqo només oferia recursos per a nadons acabats de néixer. Nosaltres els hem ampliat a la infància», matisa Marta Navarro, psicòloga de formació.

El local ofereix cursos de prepart, lactància, musicoteràpia i activitats per a dones embarassades. A més, té una escoleta que funciona com a guarderia i on vuit nens estan a càrrec de dues educadores.

L'Ombeliqo també té instal·lada, a l'entrada, una petita botiga on es venen joguines de fusta, portanadons i roba feta a mà. I, per últim, ofereix un espai familiar on pares i mares poden jugar amb els seus fills (de zero a tres anys) a les tardes. L'entrada costa 4 euros.

«Des de L'Ombeliqo acceptem i rebem tota mena de criances, tot i que promovem la lactància materna i el part respectat», expliquen les germanes Navarro. «Avui dia hi ha molts parts avançats, nosaltres creiem que és millor respectar els ritmes de la mare i no forçar res». La paraula ombeliqo fa referència al melic, la connexió de la mare amb el nadó.

«Jo vaig treballar amb nens molts anys -continua Sara Navarro, educadora social-. La meva germana Marta va ser mare i això li va canviar el món. Justament va coincidir quan l'antic L'Ombeliqo es traspassava». Va ser així com van decidir fer-se càrrec d'aquest espai que té com a objectiu principal que «la família, i en especial la mare, se senti recolzada».

Evitar la soledat

Notícies relacionades

Condemnats a una habitació

Els lladres de coure evolucionen cap a bandes organitzades

Amb tot, totes dues reconeixen el llarg camí que queda per fer perquè l'embaràs i el part deixin de ser concebuts com qüestions que concerneixen únicament les dones. «Per aquí vénen molt pocs pares -lamenta la Marta-. Pocs homes acompanyen les mares a les classes de prepart. I a l'espai de jocs gairebé no vénen».

Marta Cano és mare de dos bessons de dos anys i mig. Fa més d'un any que va a L'Ombeliqo dues o tres vegades per setmana. «Venim a l'espai de jocs. Aquí ens relacionem amb altres nens i mares», explica. També van al taller de musicoteràpia. Per ella, el més dur de la maternitat és la soledat: «T'assalten molts dubtes. Els nens t'absorbeixen. Molta gent del teu antic món desapareix».