SEGONA ACTIVITAT

Interior ha d'indemnitzar quatre mossos discapacitats per "danys morals"

El TSJC dictamina que hi va haver un retard excessiu en la regulació de la segona activitat laboral

Els jutges també argumenten que la Generalitat va fer cas omís a una moció del Parlament

ANGEL GOMEZ QUINTERO / FOTO ELISENDA PONS

ANGEL GOMEZ QUINTERO
EVARISTO CAMACHO

/

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una lluita de set anys

Els jutjats els van donar la raó i van ordenar retrotreure l'expedient administratiu al moment "immediat posterior" a la presentació de la sol·licitud "amb el fi que s'admeti a tràmit la reclamació i es continuï el procediment". Així es va fer, però el juliol del 2013, la Conselleria d'Interior, llavors dirigida per Ramon Espadaler, va desestimar una altra vegada la reclamació. Davant aquesta situació, els mossos van tornar a recórrer a la justícia. El passat mes d'octubre, el TSJC va resoldre a favor seu i va condemnar l'Administració autonòmica a indemnitzar-los, encara que amb 10.000 euros i no amb els 30.051 que reclamaven en la seva demanda. L'associació AIL-MED defensa els drets dels mossos discapacitats.

La Conselleria d’Interior haurà d’indemnitzar amb 10.000 euros cada un dels quatre mossos d’esquadra que pateixen una discapacitat pels «danys morals» provocats pel retard excessiu per part de la Generalitat en la regulació de la segona activitat, que els hauria permès treballar al cos policial en tasques d’acord amb la seva situació, i la no aplicació de mesures transitòries, tal com va aprovar el Parlament el 2007, quan el conseller d’Interior era Joan Saura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès els recursos dels mossos Ángel Gómez-Quintero, Evaristo Camacho, Do-mènec Puig i Miguel Ángel Reger contra les resolucions de la Conselleria d’Interior que desestimaven la seva reclamació.

Les quatre sentències, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyalen que la segona activitat forma part del dret estatutari dels Mossos i la seva «raó de ser» està en el risc que assumeixen els agents en l’exercici de les seves funcions, que «excedeixen» de les ordinàries de qualsevol altre funcionari públic.

Aquest «risc addicional», afegeixen les resolucions, «mereix una compensació que compleix una doble funció: garantir el millor compliment de la funció encomanada al funcionari i salvaguardar-lo si es produeix una disminució de les condicions físiques o psíquiques». És a dir, que si es produïa aquesta situació, «podria obtenir un lloc de treball ajustat a les seves noves condicions» al mateix cos.

TERMINI RAONABLE

EL TSJC sosté que, davant la inexistència d’un termini màxim per al desenvolupament d’un dret que la llei reconeix, l’Administració «ha de propiciar el seu desenvolupament dins d’un termini raonable i proporcionat» per evitar la pèrdua d’efectivitat de la normativa.

Les sentències argumenten que a Catalunya, en contra del que va passar en altres comunitats, com al País Basc, es va produir una «inactivitat del Consell Executiu» de la Generalitat que no va desenvolupar la llei fins a l’any 2008, una «dilació que s’ha de considerar excessiva i desproporcionada perquè el seu efecte més important ha consistit a privar temporalment d’efectivitat el dret reconegut a la llei al no aprovar-se tampoc mesures transitòries».

Notícies relacionades

Les resolucions subratllen que els «ciutadans i, per tant, també els funcionaris», han de poder «preveure i ordenar la seva trajectòria vital de manera que el seu projecte personal i professional tingui garantit un mínim d’estabilitat». També afegeixen: «I l’actuació de l’Administració ha de ser del tot coherent amb els precedents i també amb les expectatives que genera, perquè una bona Administració és una Administració racional i d’acord amb l’objectiu del servei públic».

El TSJS al·lega que l’actuació de la Generalitat «ha vulnerat el principi de confiança legítima del funcionari que es troba en una circumstància de necessitat vital de desplegar una vida útil i activa». H