Els discapacitats porten les policies catalanes a l'ONU

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) ha denunciat davant l'Organització de les Nacions Unides que els Mossos d'Esquadra i les policies locals de Catalunya -i més concretament, les de Barcelona i de Figueres (Alt Empordà)- «vulneren» la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CIDPD) aprovada per l'Assemblea General de l'ONU l'any 2006 i firmada i ratificada per l'Estat espanyol l'any 2007. Aquesta queixa està recollida a l'informe sobre drets humans i discapacitat a Espanya que és elaborat cada any per part d'aquest organisme.

Concretament, el Cermi considera que aquests cossos policials infringeixen l'article 27 de la convenció, en el qual s'estableix que les persones amb discapacitat «tenen dret a treballar en igualtat de condicions i sense discriminació en un entorn laboral que ha de ser obert, inclusiu i accessible». L'informe conclou que als agents de la policia local catalana als quals sobrevé una discapacitat «se'ls nega l'accés a la denominada segona activitat», que és una situació administrativa especial, que té com a finalitat poder destinar el personal d'aquests cossos a altres feines quan ho aconsellin raons d'edat o per la disminució de les seves condicions físiques.

El Cermi assenyala que la denegació per passar a aquesta segona activitat està motivada per la «inexistència de reglaments» que regulin aquest trànsit o, en altres casos, per l'existència d'una normativa municipal «que limita expressament aquesta possibilitat». Aquestes anomalies s'uneixen al fet que, en el cas d'algunes policies locals, la declaració d'incapacitat «permeti iniciar d'ofici la jubilació».

L'organisme que vetlla pels drets dels discapacitats, i que ha sigut nomenat pel Govern per al seguiment de l'aplicació de la convenció de l'ONU, posa d'exemple l'Ajuntament de Barcelona com un dels municipis el reglament del qual «exclou» el pas a aquesta segona activitat (llevat per als agents amb una discapacitat parcial), la qual cosa, segons la seva opinió, és «una il·legalitat».

En el cas dels Mossos d'Esquadra, l'informe denuncia que la regulació de la situació administrativa especial de segona activitat «estableix limitacions i excepcions» per passar a aquesta situació laboral i crea una figura nova d'«activitats no policials» destinada de manera exclusiva a aquelles persones a les quals els ha sigut declarada una incapacitat laboral permanent (n'exclou l'absoluta i la gran invalidesa, per a les quals no reconeix cap possibilitat de mantenir-se en actiu), la qual cosa contravé «el principi de jerarquia, i el d'igualtat i no discriminació». De fet, als agents discapacitats que continuen treballant se'ls retira la credencial i l'arma, se'ls prohibeix vestir l'uniforme i perden la plaça. Són considerats tècnics de suport no policial i se'ls ocupa en tasques alienes al cos.

PÈRDUA D'INGRESSOS / Vicenç Flores, president de l'Associació per la Integració Laboral de Policies Locals amb Discapacitat (Ailpold), afirma que la situació que s'està vivint a Barcelona està passant a la majoria de municipis i xifra en uns 25 el nombre d'agents afectats. A més a més de ser una «il·legalitat», Flores destaca que molts policies locals discapacitats pateixen una dràstica reducció dels ingressos al quedar-se sense la seva feina i percebre només la prestació per invalidesa, que pot passar a ser del 45% del sou que cobraven.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

Àngel Gómez-Quintero, president de l'Associació per la Integració Laboral de Mossos d'Esquada amb Discapacitats (Ailmed), destaca que, en el cas dels Mossos, el fet que se'ls destini a activitats no policials és clarament «discriminatori» i, segons la seva opinió, no té cap mena de sentit, perquè aquests agents es podrien dedicar a tasques com la recepció de denúncies o altres ocupacions policials similars, que permetrien «alliberar» per a tasques de vigilància i patrullatge al carrer molts policies que en l'actualitat estan treballant a les Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC).

Fonts de la Conselleria d'Interior van destacar ahir que la proposició de llei que s'estava impulsant des del Parlament per regular el pas a la segona activitat dels agents discapacitats ha acabat «decaient» a causa del fet que quedava molt poc temps per acabar la legislatura. «Hi ha un compromís de tots els grups per reprendre-la un cop passades les eleccions autonòmiques», van afegir aquests mitjans, que van recordar que, després de l'arribada del conseller Jordi Jané a Interior, una de les primeres mesures que s'ha impulsat des del seu departament ha sigut mantenir reunions amb les associacions d'afectats.