El Govern discrimina els mossos que pateixen una discapacitat greu

La Generalitat discrimina i dispensa un tracte «restrictiu» als mossos que pateixen una discapacitat, encara que sigui producte d'un accident en acte de servei, i disposen de la incapacitat permanent total, que els permet treballar, però no en les seves tasques habituals. «Aquest tracte desfavorable consisteix a restringir l'accés a la plena ocupació a treballadors discapacitats en comparació amb treballadors sense cap discapacitat i a legislar de forma contrària a la norma general». Així de contundent s'expressa la Inspecció de Treball en un informe remès a un jutjat de Barcelona que tramita la demanda interposada per un policia afectat i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Dos són els punts conflictius: el primer, que fins al 14 de març passat als policies que es trobaven en aquesta situació se'ls descomptava de la seva retribució la prestació per invalidesa, i el segon, que aquests agents deixen de fer funcions policials per passar a ser tècnics de suport, desenvolupant tasques merament administratives. Per no poder, no poden ni dur uniforme.

El secretari general de la Conselleria d'Interior, Josep Martínez, va admetre a aquest diari que el decret que regula la segona activitat de la policia autonòmica que s'ha estat aplicant era «injust» respecte a la part retributiva, i va avançar que d'aquí uns mesos espera tenir una solució pel que fa al relleu de les seves funcions dels policies afectats. En els pròxims dies està previst que es reuneixi amb membres d'AIL-MED, l'associació que defensa els drets dels mossos discapacitats.

El polèmic decret va ser promulgat el 2008, en l'època del Govern tripartit, i durant anys no es va aplicar. Es va començar a fer amb l'arribada del conseller Ramon Espadaler a Interior. «Si hi ha un decret l'hem d'aplicar», al·lega Martínez. «No podem portar uniforme. Hem d'entregar la placa. Ens treuen les funcions dels mossos, però estem sotmesos al seu règim disciplinari. Ningú, a més, ha rebut la resolució del cessament», expliquen Ángel Gómez-Quinterio, president d'AIL-MED, i Miquel Ángel Reguero, vocal de comunicació.

TÈCNIC DE SUPORT  / El problema de les retribucions es va resoldre el mes passat amb la derogació parcial del decret, però l'obligatorietat de passar a ocupar una plaça de tècnic de suport continua vigent i és l'actual punt de discrepància. «El decret era absolutament discriminatori pel que fa a la disminució de la retribució», reconeix Martínez. És per això, afegeix, que es va anul·lar parcialment la normativa a través d'un article de la llei d'acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat. Falta resoldre el trasllat forçós dels agents a un lloc de treball no policial. «Busquem una solució», insisteix el secretari general.

L'informe de la Inspecció de Treball destaca que la incapacitat permanent total es pot compatibilitzar amb una feina, sempre que les funcions que es facin no coincideixin amb les tasques que fins llavors es desenvolupaven, sense establir restriccions generals. Únicament, assenyala, les corresponents físiques o psíquiques de l'estat de l'empleat.

Notícies relacionades

Milers de persones defensen a Amposta tots els correbous

«Ens hi juguem la pell i ens fan sortir per la porta del darrere»

El dictamen de Treball és clar: «El que existeix és un tracte desfavorable i directe amb el col·lectiu de mossos ocupats en un lloc de suport i titulars d'una incapacitat permanent». I afegeix que la part derogada del decret, que afectava la disminució de la retribució, era «un sistema retributiu més restrictiu respecte al general» i implicava «necessàriament» una reducció de jornada (la quantitat econòmica resultant després de descomptar la prestació d'invalidesa s'ajustava a unes hores concretes de treball).

NUL·LITAT / El decret, incideixen els inspectors, és una «regulació restrictiva» que vulnera l'article 35 de la Constitució sobre el dret a la plena ocupació, també reconegut per als discapacitats que tinguin la incapacitat permanent total. El dictamen sosté, per tant, que «s'entendran com a nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris que donin lloc a situacions de discriminació directa» i que siguin «desfavorables per raons de discapacitat, en els àmbits de l'ocupació, en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball».