Capacitats dignes de les millors empreses

Specialisterne, companyia d'origen danès, aprofita per al sector informàtic les qualitats excepcionals d'aquelles persones que pateixen trastorns d'autisme. La firma, amb 20 oficines en 14 països, ocupa a Espanya 17 persones diagnosticades

EQUIP. Formadors i caps de projecte, informàtics i psicòlegs.

EQUIP. Formadors i caps de projecte, informàtics i psicòlegs. / NÚRIA PUENTES

4
Es llegeix en minuts
Carme
ESCALES

Especialistes en tasques molt concretes. Aquests són els recursos humans que ofereix Specialisterne, la crême de la crême per a certes funcions vinculades a la tecnologia informàtica. Competència visual, capacitat de concentració, memòria, minuciositat i atracció pels detalls, de persones diagnosticades d'algun Trastorn de l'Espectre Autista (TEA), com la síndrome d'Asperger, són capacitats gens menyspreables, sinó altament benvingudes a l'equip de Specialisterne. «Especialment en el món informàtic, un sector que genera feina i creix, sense acumular percentatges de desocupació, les competències intel·lectuals de persones condicionades en la seva vida per aquest espectre autista, de nivells normals o per sobre de la mitjana social, són molt valuoses», puntualitza Francesc Sistach. Ell dirigeix la seu que Specialisterne va obrir fa un parell d'anys a  Sant Cugat del Vallès, on treballen actualment 24 persones, més de la meitat de les quals han sigut diagnosticades amb algun tipus de TEA. «A Madrid hi ha una altra seu menor de la companyia on hi ha contractades sis persones en total. Entre Madrid i Sant Cugat, Specialisterne ocupa 30 persones, 13 de les quals formen la plantilla de la companyia», explica Sistach.

'SOFTWARE' I GESTIÓ DE DADES / «Tractament d'imatges i dades a nivell massiu, creació o millora de softwares i programació de processos complexos tecnològicament són les tasques més habituals que realitzen», detalla el director. «No fem de tot, però el que fem ho fem des d'una superespecialització gràcies a la selecció de professionals que tenim», afegeix. «Són serveis que oferim des de la nostra seu, amb visites puntuals a les empreses que els sol·liciten, però el nostre personal es pot desplaçar a treballar a l'empresa que ens contracta», assegura Francesc Sistach.

Amaia Guerrero monitoritza sistemes informàtics per a l'empresa Avnet Services, un dels clients de Specialisterne, on va ser contractada l'abril de l'any passat. Té 30 anys i és de Vitòria. «La meva mare va descobrir Specialisterne a internet i, com que jo tinc el Grau Superior d'Informàtica, va pensar que em podria interessar», explica Guerrero. Va preparar la maleta i, gràcies al contracte a Sant Cugat, va iniciar una nova etapa en la seva vida. Vida independent, per primera vegada. «M'ha anat millor del que pensava», admet satisfeta. «Ara visc sola i m'estic desenvolupant molt millor del que em creia capaç. He agafat confiança en l'ambient de l'empresa i m'han assignat responsabilitat», precisa Amaia Guerrero.

SELECCIÓ I FIGURA D'UN TUTOR / Després de fer la selecció dels candidats a treballar a l'empresa, que hi acostumen a arribar a través de Centres d'Inserció Laboral dels mateixos ajuntaments o escoles de formació, aquests han de passar l'entrevista d'un psicòleg. «Sobretot per comprovar fins a quin punt està motivada la persona en el tema informàtic», aclareix el director, Francesc Sistach. Després de l'entrevista, els candidats passen mitja tarda a l'empresa per fer-se una idea de l'ambient. I, per últim, en una entrevista final, s'acaben d'ajustar les expectatives d'una part i l'altra. «Som una empresa privada sense ànim de lucre. El que guanya es destina a recerca interna, és més sostenible que rendible. No genera pèrdues, però tampoc grans guanys», destaca Sistach. «Tenim una missió molt clara: formar i donar feina al màxim nombre de persones amb aquestes característiques», proclama el director. «També volem difondre el missatge, ajudar a crear mentalitats. Ja hi ha qui s'ha inspirat en nosaltres, i això ens sembla molt bo».

Per poder accedir a un lloc de treball a Specialisterne, es requereix ser major de 18 anys i haver sigut diagnosticat de TEA. Una vegada superades totes les entrevistes, tots els candidats han de seguir un període de cinc mesos de formació. «El curs formatiu -que està subvencionat pel SOC i la Fundació ONCE- inclou una part tècnica i una altra de sociolaboral molt individualitzada, en què es treballen les àrees amb més carències. Per exemple, hi pot haver algú molt ben dotat per localitzar errors, però amb síndrome del full en blanc a l'hora de preparar l'informe en què es detallin tots els errors que ha trobat», concreta el director de Specialisterne a Sant Cugat.

«És important, en aquest període formatiu, arribar a conèixer molt bé cada persona, per designar-li la feina que més encaixi amb ella», afirma Sistach. «Aquí ens donen un camí de futur, però nosaltres l'hem de caminar», expressa Luis Quetglas, un altre dels treballadors de Specialisterne. Va néixer a Madrid fa 30 anys, però estava establert a Galícia fins que va arribar l'oportunitat, fa un any, d'entrar a treballar a l'empresa de Sant Cugat.

Notícies relacionades

Però una cosa és haver trobat una forma per a cada sabata, i una altra de ben diferent oblidar carències en les habilitats socials de les persones amb TEA. Per anar-les suportant i polint, els empleats de l'empresa disposen de l'acompanyament d'un tutor, un psicòleg especialitzat en autisme i Asperger que «els visita setmanalment», explica Sistach. «Va molt bé, perquè li puc comentar els meus problemes o si una cosa em preocupa i m'ajuda a millorar en l'entorn laboral», assegura Amaia Guerrero.

CRÉIXER I MULTIPLICAR-SE / Un dels desafiaments de Specialisterne, amb 20 seus a 14 països i preparant ja el salt a Llatinoamèrica, Andorra i Portugal, és «trobar joves de 20 a 30 anys encara sense diagnosticar, que pot ser que estiguin a casa seva sense un camí clar a seguir, desestimant les seves capacitats», explica el director de l'empresa, que compta entre els seus clients amb HP, Accenture, Everis, IBM o SAP. Specialisterne es planteja arribar a ocupar un milió de persones al món -per ara en són un miler-, alguns dels quals potser avui són considerats ni-niso friquis en terra de ningú.