Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

El càncer colorectal és un dels grans reptes de l’oncologia, perquè és el tercer més freqüent al món –i amb un preocupant augment d’incidència en adults joves– i la segona causa de mort per càncer. A Espanya, se’n diagnostiquen més de 44.000 casos cada any i provoca 10.000 morts. Aquest negre panorama es deu, en part, al fet que les decisions sobre el tractament a seguir després de la cirurgia es basen, sobretot, en l’anàlisi patològica del tumor, que al seu torn comporta dos problemes: entorn d’un 40% dels pacients recauen malgrat haver sigut considerats curats i entre un 60% i un 70% rep quimioteràpia, però sense necessitar un tractament tan agressiu.

El treball ha sigut publicat a Nature Cancer, una de les revistes científiques on es difonen avenços destinats a canviar el paradigma terapèutic, diagnòstic o pronòstic d’una malaltia. De fet, Tarazona –que pertany juntament amb Andrés Cervantes, l’altre codirector de l’estudi, al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Càncer de l’Institut de Salut Carles III– continua amb la validació de l’estudi als Estats Units i vaticina que podria arribar a la pràctica clínica d’aquí uns cinc anys, si els resultats es confirmen en nous assajos. A més, s’ha detectat que el TAV16 és eficaç per detectar l’ADN tumoral circulant amb alta sensibilitat en càncer de pàncrees, s’està provant també en pacients amb tumors de mama i es provarà també en altres tipus de tumor.

Una altra de les novetats del nou test és que és capaç d’identificar les micrometàstasis abans fins i tot que siguin visibles a través de tècniques d’imatge, com un TAC o una ressonància, fet que permetrà anticipar les decisions sobre el tractament a seguir i seleccionar els pacients que realment necessiten quimioteràpia.

"Normalment, als pacients quan estan en seguiment després de l’operació els fem proves d’imatge, però amb aquesta analítica de sang ens podríem avançar a aquesta recaiguda radiològica fins a un any, cosa que probablement tindrà un impacte pronòstic, no sabem si el pacient estarà curat o no, però potser en podem allargar la supervivència", afegeix Tarazona.

Immunoteràpia

Notícies relacionades

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

Retirades les restriccions per sequera que quedaven llevat de Riudecanyes

D’altra banda, l’estudi ha revelat per primera vegada que el fet que les cèl·lules tumorals escapin, en la fase inicial, a l’actuació del sistema immunitari podria ser una de les causes principals de recaiguda, cosa que obre també una nova porta a la immunoteràpia, que tan bons resultats està donant en altres tipus de tumors, en fases primerenques del càncer de còlon, una cosa no plantejada fins ara.

Tarazona explica que la immunoteràpia s’aplica sols a un 10% dels pacients amb càncer de còlon, que són els que tenen inestabilitat de microsatèl·lits, és a dir, que han perdut una proteïna que ajuda a reparar alteracions a l’ADN. Però en la investigació s’ha vist que també es podrien beneficiar de la immunoteràpia els que no han perdut aquesta proteïna, que és el gruix dels pacients. En cas de confirmar-se, la immunoteràpia podria sumar-se o complementar la quimioteràpia, que no és gaire efectiva en els pacients amb tumors més agressius.