El segell ecològic de l'Ebre, a punt després de dos anys

Aquest és el tercer estiu des que les Terres de l'Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco i, per fi, es podrà fer ús de la distinció. Més de dos anys de lents tràmits han sigut necessaris per definir el logo i el reglament fins que finalment, a partir d'avui, les empreses de les quatre comarques que compleixin una sèrie de requisits poden començar a tramitar adherir-se a la marca per promocionar amb ella els seus serveis o productes. El més visible serà un logo (s'utilitzarà el mateix del Patronat de Turisme de les Terres de l'Ebre) que podran utilitzar com a distintiu si obtenen el beneplàcit del comitè avaluador. Amb el temps transcorregut, s'ha perdut la inèrcia de promoció immediata que acompanyava la declaració. Els sectors turístics i agroalimentaris de l'Ebre, els dos als quals apel·la directament la nova marca, conceben amb diferent afecció la seva possible adhesió.

«Les empreses del sector turístic, com les d'allotjament i les de restauració, mostren un gran interès envers el valor afegit que els pot aportar la marca, i en el cas de les agroalimentàries, la percepció està més repartida i es pot millorar la seva resposta», va apuntar ahir un dels tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate), organisme que gestiona el segell.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, confia que unes cent empreses s'adhereixin a la marca aquest any. «Seria un èxit», va afirmar ahir. Per poder-ho fer, els aspirants hauran de presentar el seu projecte al Copate, a la Cambra de Comerç de Tortosa o a un dels quatre consells comarcals i assumir, durant tres anys, «el compromís de millorar la qualitat del producte o servei, amb el territori, amb la sostenibilitat ambiental i amb la responsabilitat social», apunta l'organisme gestor. També hauran de pagar una taxa inicial de 200 euros i una d'anual de manteniment d'entre 50 i 500 euros en funció dels treballadors.

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

«Hi sol·licitarem l'adhesió perquè a la llarga pot ser beneficiós, com és el cas de Menorca», va assenyalar ahir Raúl Sabaté, responsable de l'empresa turística Rogles i Aventura. La localitat on té la seva seu, Flix, com passa amb tota la zona nord de la Ribera d'Ebre, està exclosa de la reserva, encara que la seva activitat es desenvolupa al llarg del riu Ebre, en zona inclosa. «Esperem que revisin la delimitació perquè per a zones com la reserva natural de Sebes l'exclusió és injusta», va apuntar Sabaté.

Algunes institucions s'han pogut avançar per fer servir el logo. «Estem convençuts del valor afegit que implica i de la connexió entre la filosofia de les reserves de la biosfera i la realitat natural i patrimonial de l'Ametlla de Mar», va afirmar el gerent de l'àrea de Turisme d'aquest municipi, Damià Llaó.