El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

Els embassaments de les conques internes de Catalunya ja arriben al 80% de la seva capacitat (els del sistema Ter-Llobregat ja depassen el 81%). La imatge actual contrasta de manera radical amb l’escenari que s’hauria produït sense les mesures adoptades des dle 2022. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els pantans dels rius Ter i Llobregat, que proveeixen Barcelona, haurien quedat completament secs el maig del 2023 si no hi hagués hagut recursos com l’aigua regenerada i l’aigua dessalinitzada.

Aquesta situació hauria provocat interrupcions generalitzades en el subministrament durant més de 430 dies. El pla de gestió que va posar en marxa el Govern de Pere Aragonès i que després va estar liderat per Salvador Illa ha aportat 309 hectòmetres cúbics d’aigua al sistema. Aquesta quantitat d’aigua procedeix de les plantes del Llobregat i del Tordera, aix com també de l’ús intensiu d’aigua regenerada, tant per a usos ambientals com agrícoles. A aquesta aportació s’hi sumen 258 hm3 estalviats gràcies a les restriccions aplicades en el reg, el consum urbà i el cabal ecològic dels rius.

El resultat, si se sumen els dos recursos, és un volum total de 567 hm3, equivalent al total que poden emmagatzemar els embassaments del Ter-Llobregat en condicions òptimes. Sense aquesta gestió, el sistema hauria col·lapsat, admeten fonts de l’ACA.

56 mesos de sequera

La crisi hídrica va començar el juliol del 2020 i s’ha prolongat durant 56 mesos consecutius amb aportacions per sota de la mitjana històrica. Durant aquest període, els embassaments del sistema només van rebre 1.558 hm d’aigua, un 32% menys que la mitjana i també menys de la que va caure en l’anterior gran sequera, la del 2008.

Les restriccions van començar el febrer de l’any 2022: amb l’entrada en fase de prealerta, es començava a incrementar el rendiment de les dessalinitzadores. Uns quants mesos després, el novembre d’aquell any, es va posar en marxa el retorn d’aigua regenerada al curs baix del riu Llobregat, destinada a usos prepotables. Això significava barrejar l’aigua residual sanejada amb el cabal natural del riu per després captar-la de nou i potabilitzar-la. Així, es podia estalviar aigua als embassaments.

Des d’aleshores, les dessalinitzadores han injectat 236,5 hm3 al sistema i les regeneradores 62 hm més3, als quals se sumen 10,5 hm3 més utilitzats per a reg agrícola al Baix Llobregat. És important recordar que les plantes del Llobregat i Tordera continuen a alt rendiment (90%) per preservar l’aigua dels embassaments i reduir al màxim el transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona.

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

Teófilo va abusar de la menor de la DGAIA un any abans de l’acollida

A l’aparició d’aquests recursos no convencionals, es van activar diverses mesures que limitaven l’ús de l’aigua. La més destacada va ser la limitació del reg agrícola durant els estius del 2023 i el 2024, que va reduir a la meitat el consum habitual d’aigua d’embassament, amb un estalvi de 95 hm3. En l’àmbit urbà, malgrat els incompliments de desenes de municipis, la reducció de dotacions va permetre estalviar 28 hm3 més, amb descensos de fins al 9% en la demanda.

Una altra decisió, polèmica per les seves conseqüències ambientals, va ser la reducció del cabal ambiental en els trams baixos del Llobregat i el Ter, una mesura molt delicada però que l’ACA va considerar "necessària" per prioritzar el proveïment humà: amb aquesta es van estalviar 135 hm3 addicionals.