Pla de xoc als instituts per aturar el fracàs escolar dels immigrants

Deu anys després de la seva creació -les primeres van començar a funcionar el curs 2004-2005-, a les aules d'acollida dels centres educatius catalans els ha arribat l'hora del tancament. Bé, més que tancar el que faran a partir del setembre vinent és reconvertir-se, segons va precisar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que va anunciar que el servei es reformarà, en el cas dels instituts, perquè els adolescents estrangers puguin millorar el seu nivell lingüístic i rebre una orientació individualitzada de cara als estudis postobligatoris. L'objectiu, va reconèixer Rigau, és aturar l'alta taxa de fracàs escolar que registra l'alumnat immigrant i reforçar, de passada, la seva integració social.

Amb aquest pla de xoc contra l'abandonament dels estudiants estrangers, que representen un 13,2% dels matriculats aquest curs a Catalunya, la conselleria està admetent que, malgrat els èxits aconseguits en la primera fase d'acollida escolar, en el sistema educatiu (en particular, en la secundària) hi ha una bretxa important entre els alumnes autòctons i els nois arribats amb les seves famílies durant la gran onada migratòria prèvia a la crisi.

Rigau es posa finalment mans a l'obra després que els successius informes PISA de l'OCDE (en especial en la seva última edició) i altres estudis d'organitzacions especialitzades hagin assenyalat l'acusada falta d'equitat com a principal assignatura pendent de l'escola catalana. La solució, per altra banda, ja l'havien proposat els responsables mateixos de les aules d'acollida, que veien com el nombre d'usuaris baixava d'una manera dràstica durant els últims anys.

«Però és que el problema no és d'origen, el problema és de classe social, dels recursos econòmics de què disposa la família», objecta Sheila González, doctora en Ciències Polítiques especialitzada en educació i immigració. «Està demostrat que el capital instructiu dels pares i els recursos educatius que un estudiant té al seu abast a fora de l'escola són determinants. Això és el que marca la diferència, no la nacionalitat en si». Per això, opina González, a les reconvertides aules d'acollida que planeja la Generalitat potser no hi haurien d'assistir només alumnes estrangers. El servei també hauria de donar cabuda a fills de famílies desafavorides, suggereix.

MISSIÓ ACOMPLERTA / «Ningú qüestiona, ara mateix, l'èxit de les aules d'acollida: han cobert la funció extraordinària que se'ls va assignar inicialment, que era fer la primera acollida. Però ara els problemes són la desigualtat d'oportunitats, la falta d'equitat que pateixen molts estudiants per raons econòmiques. I lamentablement molts alumnes pobres també són estrangers», reflexiona Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill.

«L'ideal seria que el nou servei corregís les diferències educatives que es produeixen per raons socials», prossegueix González. Hi ha investigacions, afegeix, que han posat de manifest que «un alumne fill d'universitaris multiplica per dos les seves possibilitats d'obtenir el graduat a ESO respecte d'un company els pares del qual no tinguin estudis superiors. En el cas de l'origen, aquesta probabilitat és d'1,5 a favor de l'alumne autòcton respecte de l'estranger», explica la membre de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

DÈFICITS LINGÜÍSTICS / Els que treballen en el dia a dia dels instituts certifiquen que les llacunes educatives -també les lingüístiques- no són patrimoni només dels estrangers. «Hi ha molts estudiants autòctons que tenen severes llacunes, de lèxic, de gramàtica, d'expressió oral...», assenyala Pep Gratacós, responsable d'una aula d'acollida a Banyoles (Pla de l'Estany). Això repercuteix, ineludiblement, en el seu aprenentatge d'altres matèries. «¿Com poden seguir una classe de Biologia o de Física, si no entenen conceptes que es donen per sabuts?», interpel·la.

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

De totes maners, admet el docent, els dèficits en el domini de la llengua són més acusats entre els estrangers, encara que aquests ja hagin nascut a Catalunya. Tal com està concebut ara el servei, els joves que acaben d'arribar a Espanya només poden assistir a l'aula d'acollida per aprendre la llengua un màxim de dos anys. Tres si la seva cultura d'origen és llunyana. «Però en aquest temps, és impossible que aconsegueixin tenir un bon domini de l'idioma», assenyala Felicitat Fonollosa Pis, responsable del servei a l'institut de Roquetes.

Els dos professors valoren positivament els canvis anunciats per Rigau, encara que abans d'aplaudir-la prefereixen esperar que la consellera concreti «la lletra menuda», indiquen Gratacós i Fonollosa.