Tràfic de nens
La renúncia mai trobada
La Policia Nacional no localitza cap document en què Alfonsa autoritzi l'adopció de la filla que esperava
El jutge del Registre Civil admet irregularitats en la inscripció del nadó
Testimoni 8 Marina Estivill, la filla d’Alfonsa, va a declarar a la comissaria de la Verneda, el 10 de gener. /
La Policia Nacional no ha trobat cap document que acrediti que Alfonsa Reinoso donés en adopció la seva filla nascuda el 18 de juny de 1987 a la clínica Dexeus. L'informe de la Secció del Grup Segon del Crim Organitzat sobre la suposada sostracció del nadó, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala que en els expedients obtinguts durant les indagacions «no hi consta cap document exprés de la cessió del/la nounat/a, de renúncia als drets de la mare o d'autorització per a la dació en adopció del nadó d'Alfonsa Reinoso, així com tampoc de cap persona que hagués de conèixer el fet». És a dir, no existeix cap paper.
L'atestat policial de 400 folis recull la investigació, així com els documents recopilats i les declaracions de 17 persones, entre elles les persones querellades: l'advocat Ignacio de Gispert; la doctora de la Dexeus, ara jubilada, Victoria López-Rodó; l'exdirectora del centre Casa de la Jove, Mercedes Porrera, i la mare adoptiva, Cristina Rimbau. Jordi Estivill, el pare adoptiu de Marina Estivill, la filla d'Alfonsa, va ser citat per la policia i es va acollir al seu dret a no declarar.
Els agents han aplegat informació a la Casa de la Jove (Associació Catòlica Internacional de Serveis a la Joventut Femenina), la clínica Dexeus i la Direcció General d'Atenció a l'Infància i l'Adolescència (DGAIA). La residència Casa de la Jove, on va ingressar Alfonsa un mes abans de donar a llum, va comunicar que no guardava cap documentació sobre aquesta dona que quan va parir tenia 14 anys i estava sota la protecció del Tribunal Tutelar de Menors.
L'historial clínic
La clínica Dexeus també va aportar a la policia l'historial mèdic d'Alfonsa, que comprèn des del full d'ingressos fins a les notes d'infermeria i nurseria. Tant la querellant com Jordi Estivill, el pare adoptiu, i els cosins d'aquest defensen que el nadó va sortir del centre hospitalari el 18 de juny de 1987, el mateix dia del part, quan a l'expedient clínic hi ha anotacions sobre l'atenció al nadó de dos dies després, del 20 de juny. En algun d'aquests documents hi figura la paraula «adopció» escrita a mà i la frase «no informar». Als arxius de la clínica no existeix, al·lega la policia, cap document relatiu a la cessió del nounat. El centre no tenia les factures de les despeses mèdiques, encara que aquestes han estat aportades per la mare adoptiva, Cristina Rimbau (154.626 pessetes). Una dada: no s'hi especifica el nom de la pacient, ni a càrrec de qui s'emet, ni el número de factura.
En l'expedient de protecció d'Alfonsa entregat per la DGAIA hi ha un escrit del Tribunal Tutelar de Menors del 18 de maig de 1987 en què es disposa que l'adolescent quedava retinguda a la Casa de la Jove, així com un altre escrit de la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors, que pertanyia a la Conselleria de Justícia, en què disposa el seu ingrés en aquella residència. Alfonsa va abandonar el centre el 10 de juliol de 1987, uns quants dies després de donar a llum.
En un informe posterior de la Casa de la Jove, del 10 de setembre d'aquell mateix any, s'hi fa constar que la menor va anar al centre «acompanyada d'una advocada [Teresa Cervelló] que tramitava l'adopció del nen que esperava, perquè tant la menor [Alfonsa], com la seva mare [Dulcenombre], van manifestar en tot moment que no es veien capaces de pujar el nen» i que el deixarien en adopció. Alfonsa nega aquest extrem. En tot cas, no s'ha trobat cap document de renúncia de la mare biològica a cuidar el seu fill, ni tampoc cap autorització del Tribunal Tutelar de Menors per a l'adopció.
Els cognoms
A partir de les declaracions judicials s'han pogut constatar, com va publicar EL PERIÓDICO, irregularitats en la inscripció al Registre Civil de Marina Estivill, la filla d'Alfonsa. La mare adoptiva, Cristina Rimbau, assegura que va seguir els consells de l'advocada Teresa Cervelló. Aquestes anomalies les va confirmar a la policia el qui el 1987 era jutge del Registre Civil, Josep Puig Soler. Aquest va admetre la seva «estranyesa» pel fet que s'atribuïssin d'ofici a un nadó desemparat uns cognoms poc comuns com Estivill i Rimbau, perquè «no era gaire habitual». Aquests cognoms són els dels seus pares adoptius.
El qui aleshores era responsable del Registre Civil i que va reconèixer la seva firma en l'anotació registral va assegurar que aquest document era omplert per un funcionari, i que ell, «donat el volum de treball» que tenia, es va limitar «a solucionar les incidències o els dubtes que es poguessin plantejar». En els altres casos, es «limitava» a plasmar la seva firma en el document.
