Bernat Juliol: "El Papa parla en tuits, cada frase seva és un eslògan"

Fill d'un mecànic i d'una perruquera del Barri Vell de Girona, va trucar a la porta de Montserrat perquè, diu, «em faltava alguna cosa». És llicenciat en Dret i Teologia, secretari de l'abat, diaca i professor de llatí.

-Va néixer el 31 d'octubre de 1978, el mateix dia que es va firmar la Constitució espanyola. ¿Quina relació té amb aquest text?

-M'he passat hores estudiant-la i he hagut de jurar-la per poder exercir com a advocat, així que la meva relació és estreta. Néixer després de la Constitució et dóna una perspectiva diferent que la que tenen les persones que han viscut el franquisme. A vegades el diàleg falla perquè els uns no tenen en compte la perspectiva dels altres, i al revés.

-A Montserrat s'ha fet molta política.

-Abans de la democràcia, el monestir va vehicular la necessitat de llibertat perquè no existien les institucions que havien de garantir-la. Però no crec que Montserrat hagi de tenir un paper polític actiu ara. Si el poble té aspiracions independentistes o no, existeixen els mecanismes polítics per aconseguir-ho, o no. En tot cas, jo no parlo en nom de la comunitat, per a això hi ha l'abat. El que diu la doctrina social de l'Església és que els homes són lliures i han de viure democràticament organitzats.

-¿L'Església és un paladí de la llibertat? També va col·laborar amb el franquisme.

-Jo distingiria molt entre l'Església i les persones que formen l'Església. Aquí mateix som 68 monjos i podem tenir 68 opcions polítiques diferents. Com totes les institucions humanes, l'Església té una història i a vegades les seves decisions han sigut més encertades que altres. Però el missatge que dóna l'Església és un missatge de llibertat.

-Va exercir com a diaca [ajudant del cardenal Amato] en la polèmica beatificació de Tarragona. ¿Com valora l'acte?

-Diumenge passat van ser beatificades 522 persones assassinades a causa de la seva fe durant els anys 30 del segle XX, entre les quals hi havia 21 monjos de Montserrat. A l'església existeix el costum de venerar com a màrtirs els que van entregar la seva vida per la fe en Crist. Les beatificacions no obeïen al fet que els assassinats pertanyessin a un bàndol o a un altre, sinó que els van matar per la seva fe. Una altra cosa és la utilització política que s'ha volgut fer de l'acte per part de gent de diferents tendències.

-Deu estar d'acord que l'hàbit religiós té una imatge una mica rància...

-La imatge pot ser fosca, sí. Hem de saber explicar la nostra fe de paraula i com a testimonis, que la gent vegi que ser cristians ens fa viure amb alegria i digui: «M'hi apunto». En aquest sentit, el papa Francesc fa una gran tasca. Parla en tuits, cada frase seva és un eslògan.

-¿Com explica la seva vocació monàstica?

-Jo estava molt content amb la meva vida, però em faltava alguna cosa i, després de llicenciar-me en Dret, vaig començar un procés de recerca. Déu ens proposa un camí a tots i durant dos anys i mig vaig venir a Montserrat una vegada al mes, fins que em vaig convèncer que aquesta vida de recerca de Déu en comunitat era el que m'omplia. Hi ha una pel·lícula de Woody Allen, Match point, en la qual es veu la imatge congelada d'una pilota de tennis que toca la xarxa i es queda suspesa en l'aire. Una veu en off diu: «A vegades, no se sap per què, la pilota cau d'un costat i guanyes, o cau de l'altre costat i perds». Jo crec que en la vida de cadascú hi ha match points i que és Déu qui fa que la pilota caigui d'un costat o de l'altre.

-¿Catalunya està en un match point?

-Parlava de la vida de les persones, que és on s'expressa la voluntat de Déu.

Notícies relacionades

El 50% de nens amb una malaltia rara no té un diagnòstic

BCN duplica la capacitat per celebrar judicis ràpids amb quatre jutjats

-Ja...

-Se'n podria dir match point en el sentit que pot ser un moment determinant, però no en el sentit que Déu vulgui o no la independència.