Stuani rubrica la salvació i es guanya l’estàtua a Girona

Les valuoses mans de Gazza

Quatre últims gols del Girona; els quatre són seus. Ha sigut ell qui ha salvat l’equip. Ni més, ni menys. "Estic emocionat, no sé si mereixo tant", va dir després l’uruguaià amb llàgrimes als ulls, autor d’una altra gesta que es recordarà pels segles dels segles, ja que va mantenir, encara no de manera matemàtica, l’equip de Míchel per quarta temporada consecutiva a Primera Divisió.

Notícies relacionades

Moeve donarà nom a la Lliga F i s’uneix a LaLiga globalment

Puado: "Som l’Espanyol, juguem a casa i esperem guanyar el Barça"

Però ni aquest gol, que havia de ser alliberador i amb llàgrimes gairebé als ulls, el va privar de patir fins a l’últim instant davant el Valladolid, un equip sense present –és ja de Segona– i al qual no se li endevina tampoc futur. Stuani, l’immortal Stuani, havia fet un partit més la seva feina, però li va tocar a Gazzaniga exercir també d’heroi. No tindrà el porter argentina un monument de pedra, però sí que es mantindrà, i per sempre, en el cor de l’afició del Girona per aquesta parada –el seu cos era dins de la porteria, però les seves mans es van quedar fora– que va firmar davant el cop de cap de Mario Martín. Era gol –o això creia l’equip val·lisoletà– fins que les mans, infinites mans de Gazza, van sobrevolar la línia de calç per evitar un empat que hauria sigut devastador. Acabat l’anguniós partit tots es van emocionar. "La necessitat amb el 0-1 s’ha notat. Però s’ha notat per malament perquè ens hem engarrotat", va explicar Míchel.

El Gironava acabar tancat a la seva àrea agafat a aquestes mans valuoses de Gazzaniga, cuidant amb mim l’enorme tresor que li va donar Stuani. Nou minuts en el camp, un tir a porteria –l’únic– i gol. "És el millor jugador de la història del Girona", va afirmar Míchel.