Experts en medicina, ètica i dret, contra les pilotes de goma

Els membres de la comissió del Parlament que estudia el model d'ordre públic van veure ahir com des d'àmbits tan diferents com la medicina, el dret i l'ètica se'ls reclamava el veto a les pilotes de goma com a arma antiavalots. Una petició que els quatre compareixents, procedents de l'Hospital Clínic, el Col·legi d'Advocats, Amnistia Internacional i la Universitat de Barcelona, van apuntalar amb arguments com «són lesions de guerra», «s'han de vetar igual que es va vetar la tortura o la pena de mort» o «el seu ús no es correspon amb una policia que ha de vetllar per la pau». Per si amb la contundència verbal no n'hi hagués prou, entre el públic hi havia una prova vivent: Ester Quintana, que el 29 de novembre passat va perdre un ull per l'impacte d'un objecte que, segons els pèrits judicials, es correspon amb una pilota de goma dels Mossos.

La doctora Estrella Fernández Martínez, de l'Institut d'Oftalmologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, va comparar el mal de l'impacte de les pilotes de goma amb «lesions de guerra». Fernández parlava amb coneixement de causa, ja que ha tractat quatre persones lesionades als ulls per boles dels Mossos.

«Són ferides gravíssimes, que no acostumem a veure a urgències», va relatar, i va explicar per què quan es produeixen aquestes ferides hi ha pocs dubtes que les ha causat una pilota de goma. «L'esclat del globus ocular que causen no es produeix ni quan es dóna un cop a l'ull amb un pal, un puny o una ampolla. Encara que en medicina res és al 100%, sí que acostuma a correspondre a les boles de goma».

PROHIBICIÓ IMMEDIATA / La doctora va desmuntar un dels arguments amb els quals els poders públics defensen l'ús de les pilotes: que no és una munició letal. «Pel que he vist, jo no puc qualificar les pilotes de goma d'arma de baixa letalitat. Aquesta munició té potencial letal», va assegurar, i va apuntalar aquesta afirmació assenyalant que, a més del greu dany a l'ull, «aquests impactes d'alta energia provoquen danys cerebrals». Així, va esmentar el cas de Nicola Tanno, que quan va arribar a urgències perdia líquid de les meninges a través de la ferida del globus ocular.

«Va tenir sort que li va causar un edema i no una hemorràgia cerebral. S'hauria pogut morir», va apuntar la doctora.

La comissió parlamentària també va rebre ahir el testimoni de Jaume Asens, membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que va reclamar la prohibició immediata de les pilotes de goma. «Són un instrument desproporcionat i imprevisible. El seu ús és incompatible amb un Estat de dret», va dir Asens, que va insistir: «És una qüestió civilitzadora. Prohibir les pilotes de goma és com prohibir la tortura o la pena de mort. ¿Quants ulls més s'han de perdre, quantes morts s'han de causar perquè siguin prohibides?».

A més, va acusar el conseller de l'Interior, així com els seus antecessors, de «donar carta blanca als Mossos i crear un espai d'impunitat». Asens va acusar Interior de «no col·laborar mai per aclarir els fets».

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

La catedràtica d'Ètica de la Universitat de Barcelona Victoria Camps va apostar de manera contundent per «prohibir» les pilotes. «No tan sols per ètica, ja que no s'han fet servir bé; també per estètica, ja que no són coherents amb la imatge d'una policia lligada a valors de manteniment de la pau», va comentar.

«POLÍTICS AMB POR» / Encara que no va arribar a reclamar el veto -«la nostra organització no té una postura clara»-, la responsable de Relacions Institucionals d'Amnistia Internacional, Virginia Álvarez, va criticar l'absència d'un organisme independent que supervisi i castigui els excessos dels Mossos. Aquesta absència, va afegir davant la comissió parlamentària, fa que «el corporativisme policial» i «la por dels polítics a enfrontar-se als seus policies» impedeixin que els abusos siguin castigats.