La internet invisible

L'anomenen la internet profunda ('deep web'), invisible, fosca ('darknet'), o bé s'hi refereixen a partir d'un dels seus components, la xarxa Tor. Són sistemes de comunicacions pensats per protegir la identitat dels seus usuaris i funcionen com una capa superposada sobre la internet que tots coneixem. Utilitzada fins ara per activistes i bloguers de països amb censura, militants de la privacitat, paranoics de la seguretat i persones amb alguna cosa a ocultar a la llei, les revelacions sobre l'existència d'una xarxa global de ciberespionatge nord-americà, destapada per  l'exanalista de seguretat Edward Snowden, i el bloqueig a The Pirate Bay, el principal repositori de pel·lícules, programes i jocs sense drets d'autor, han disparat aquest estiu el nombre d'usuaris de la xarxa Tor, la més coneguda i d'ús més fàcil.

L'auge de Tor ha tingut a favor la seva facilitat d'instal·lació: tot just un programa descarregable, amb versions fins i tot per a mòbils Android i iPhone, que obre un navegador propi. Des d'aquí s'accedeix a una xarxa de pàgines web creades sota dominis .'onion' (ceba, en anglès) amb l'adreça IP (la 'matrícula' que identifica un dispositiu en la xarxa) camuflada per no ser rastrejada ni identificada. «És com si fiquessis una postal dins un sobre, i aquest dins d'un altre sobre i així successivament. Fas l'enviament i el receptor obre el primer sobre i envia la resta i així successivament. Qui finalment llegeixi la postal, no sabrà qui l'hi ha enviat. I és legal, perquè ocultar la identitat no és delicte: el delicte pot ser el que facis llavors», explica l'analista de seguretat José Luis Verdeguer, àlies 'Pepeluxx'.

APORTACIÓ DE VOLUNTARIS / La xarxa es construeix amb aportacions de voluntaris que cedeixen part del seu ordinador com a node de comunicacions. Això va permetre, per exemple, que la resistència iraniana pogués enviar els seus missatges a Twitter o en blogs sense ser identificats durant les revoltes de la revolució verda el 2009. 'Hackers' catalans, entre altres, van ajudar a muntar l'estructura. També Wikileaks reconeix Tor com un dels mitjans per a què els seus col·laboradors li enviïn informació de manera anònima.

Perquè Tor, que funciona sense un buscador fiable sinó amb llistes d'adreces, s'usa sobretot per camuflar remitents de correu o de xat gràcies a serveis específics. Els intents de crear buscadors tipus Google han acabat amb alguns disgustos, com el d'un 'hacker' espanyol que va veure com arribava la policia a casa seva després d'una alerta de l'FBI. Havia creat un rastrejador d'adreces ocultes a Tor que va arribar a indexar webs de pornografia infantil. Al final, va quedar lliure perquè va demostrar que havia avisat la policia del que havia trobat el seu buscador.

DOMINI PÚBLIC / La xarxa Tor va ser creada per DARPA, el mateix laboratori militar que va crear internet, per ajudar l'espionatge nord-americà a camuflar les seves comunicacions.  Quan les Forces Armades dels EUA van abandonar el projecte, el 2004, aquest va passar a domini públic i des d'aleshores la manté The Tor Project, una oenagé que rep ajuda, entre altres, d'alguns organismes vinculats al Govern dels EUA; d'altres defensors de la llibertat d'expressió com Human Rights Watch o l'Agència Sueca per al desenvolupament, i fins i tot de Google. Segons The Tor Project, com més mecenes tingui, més independent serà.

Tor també ha estat recolzada per l'Electronic Frontiers Foundation, la principal organització de ciberdrets del món, que la considera la principal arma per protegir la privacitat a la xarxa. Fins i tot Aaron Schwarz -el carismàtic creador del sistema RSS (que llista la informació que publiquen diferents webs), que es va suïcidar el gener passat després de ser detingut per entrar en ordinadors aliens quan era becari del MIT- va ser coautor del programa que permet consultar pàgines de fora de Tor des de Tor.  Aquesta característica és el que diferencia aquesta xarxa de la resta que formen part de la 'darknet', com i2P, Entropy, Freenet o GNUnet.

El creixement de Tor durant aquest estiu ha estat exponencial, encara que els seus responsables recelen que es pugui atribuir només a les revelacions sobre l'espionatge dels EUA. El bloqueig de països com el Regne Unit, els Països Baixos o Itàlia a The Pirate Bay ha fet que aquesta web hagi llançat un nou navegador que envia el trànsit a través de Tor, encara que després obliga a canviar de programa per descarregar el material localitzat.

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

MOLT LENTA / «No és una bona idea utilitzar Tor per baixar pel·lícules o programes. Quan entres a la xarxa, la connexió va molt més lenta perquè està tota l'estona processant claus d'encriptació. Si vols descarregar fas servir un altre mètode», explica 'Pancake', un consultor de seguretat català. «De fet, una de les modificacions que va fer Tor va ser rebaixar la seguretat de l'encriptació perquè tot anés més ràpid, i això l'ha fet més insegura», afegeix.

La barreja d'activistes, 'hackers' i perseguidors de material audiovisual i informàtic es pot intuir en la distribució geogràfica d'usuaris de Tor. A l'Iran i EUA hi ha la majoria dels col·laboradors d'aquesta xarxa, seguits de l'Índia, Rússia, Itàlia i Síria, i Espanya en desè lloc.