balanç de l'aplicació d'un decret polèmic

Caos i disparitat de criteris en l'atenció sanitària a sense papers

Metges del Món denuncia desiguals nivells d'assistència segons l'autonomia

L'oenagé avisa que molts centres de salut no saben què és el que han de fer

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO M. YAGÜE
MADRID

Caos, desconcert i desatenció sanitària o atenció molt dispar. Així resumeix Metges del Món l'aplicació del polèmic decret llei del Govern central que des de l'1 de setembre passat priva els immigrants sense papers d'una targeta sanitària que cobreixi les seves necessitats. Només els embarassos, parts i postparts, els menors i els casos d'urgència per malaltia greu o accidents van quedar exclosos de les restriccions, que han aplicat fil per randa nou comunitats: Madrid, Aragó, Castella-la Manxa, Balears, Cantàbria, Extremadura, la Rioja i Múrcia, totes governades pel PP, i Canàries (CC). L'entitat humanitària els ha atorgat un semàfor en vermell en un exhaustiu informe en què analitza com s'està aplicant la nova normativa en les diferents autonomies.

Fins i tot algunes comunitats han anat més enllà del que marca el reial decret i, segons informa Metges del Món, han atorgat al personal administratiu en lloc del sanitari la potestat de decidir el que és una urgència o no. També n'hi ha on les persones sense papers van començar a ser rebutjades al maig, abans que la norma entrés en vigor.

L'informe atorga el semàfor en ambre a les comunitats que apliquen la norma però que han articulat un procediment d'atenció a les persones excloses més enllà dels mínims establerts: Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Galícia, del PP, i Navarra (UPN). I el verd és per a Catalunya (CiU) i Andalusia, Astúries i Euskadi (PSOE), per no haver aplicat el reial decret o bé, com és el cas català, haver establert mecanismes per continuar assegurant l'assistència al col·lectiu.

Notícies relacionades

DESCONCERT GENERALITZAT / Però més enllà d'aquestes disparitats, Metges del Món denuncia un desconcert generalitzat, tant entre el personal sanitari i administratiu com entre els mateixos usuaris. Parlem, per exemple, de derivació de pacients d'un servei a un altre, respostes contradictòries, denegació de la targeta sanitària o de l'assistència a pacients que sí que hi tenen dret, criteris diferents en un o un altre centre de la mateixa comunitat... En resum, segons informa l'oenagé, molts centres de salut no saben com tractar aquests pacients.

A Castella-la Manxa, Aragó, Balears i Madrid és on més casos d'exclusió i de més gravetat recull l'informe. Els exemples van des del malalt crònic a qui se li reclama el pagament per les diàlisis a què se sotmet fins a situacions de falta de tractament postquirúrgic, passant per la denegació d'atenció a una embarassada d'alt risc.