D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

L’examen d’Història va obrir amb inquietud el segon dia de les PAU 2025 a Catalunya, ja que la prova despuntava com una de les més temudes de la nova selectivitat competencial per la reducció de l’opcionalitat i el nou model menys memorístic. La incertesa amb què entraven a l’aula es va transformar en cares d’alleujament al sortir perquè, igual que va passar dimecres amb castellà i anglès, "no n’hi ha hagut per tant". "Bé, bé, ha anat molt bé", deia l’Ainhoa, de Montgat, que agraeix que el tipus test "tampoc hagi sigut mortal". En general, l’optimisme regnava entre els xavals. Fins i tot l’os de les matemàtiques –l’any passat la mitjana no va arribar al 5– va ser menys dur que en exercicis anteriors. O almenys així ho van viure uns alumnes que en l’equador de les proves es van enfrontar a Martha C. Nussbaum, la primera pensadora que apareix a la selectivitat, i a uns exàmens clarament marcats per la competencialitat. "Si saben raonar, estan sent més fàcils que altres anys", va comentar una professora.

Drets socials i laborals

El primer exercici de la prova d’Història –de què es va examinar només el 50% de l’alumnat, ja que l’altra meitat va optar per Història de la Filosofia– reproduïa les instruccions secretes per al preparatiu d’un cop d’Estat del general Mola i demanava a l’alumnat una breu redacció "fent referència al paper de la violència, l’Estat i la religió catòlica".

Així, el temut examen d’Història finalment va ser "bastant fàcil", deien, després d’una prova que va preguntar per les conquestes en drets socials i laborals de la història contemporània i va posar l’alumnat a la pell de Manolo Vital, l’heroi d’El 47 (sense citar-lo, això sí). "Pocs mesos abans de la mort de Francisco Franco, amb uns quants amics del barri voleu millorar les condicions de vida del veïnat, que té problemes derivats de la construcció desordenada d’habitatge i la falta de serveis socials mínims. Redacta un text fent al·lusió a l’íntima relació entre reivindicacions socials i polítiques en temps de dictadura utilitzant les paraules associació de veïns, transport públic, Assemblea de Catalunya i manifestacions", demanava l’opció B de l’exercici 2.

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

Els que sortien de l’examen d’Història de la Filosofia, l’altra meitat, ho feien amb la mateixa bona cara. No hi va haver sorpresa i va entrar Martha C. Nussbaum amb un text en què reflexiona sobre el paper de l’educació. També les meditacions metafísiques de Descartes i, en un apartat clarament més competencial, una reflexió sobre si hi ha impediment moral en què una persona de 20 anys que disposi de recursos que li permetin no treballar es passi el dia mirant vídeos intranscendents de gatets o de persones que ensopeguen a TikTok. Una anàlisi que els estudiants van haver de fer a partir del punt de vista de dos autors destacats de la Història de la Filosofia Occidental (els que triessin).

L’últim exercici de l’examen d’Història de la Filosofia, també molt competencial, va fer reflexionar els estudiants sobre si "és millor ser Sòcrates insatisfet que un tonto satisfet". Avui tancarà la "fase d’accés" (l’obligatòria, el que era l’antiga fase general) la prova de Llengua Catalana i Literatura, més diversos exàmens de modalitat (Biologia, Disseny, Matemàtiques Aplicades…).