José Bretón: l'únic sospitós

José Bretón va néixer a Còrdova el 1973. El 8 d'octubre del 2011 van desaparèixer els seus fills, RuthiJosé, de sis i dos anys. Des d'aquell dia,Bretón és l'únic sospitós. El magistrat José Luis Rodríguez Laín, que instrueix el cas, ha mantingut el secret de sumari però les sospites policials han estat molt clares des del principi. Tots els indicis condueixen cap a ell, empresonat. Bretón no ha deixat de reivindicar la seva innocència ni un sol dia. José María Sánchez Puerta, l'advocat de Bretón, insisteix una vegada i una altra que no hi ha proves sòlides contra el seu client. Però tant per als responsables de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV), com per al fiscal en cap de Còrdova, José Antonio Martín-Caro, l'assumpte sempre ha estat clar. Fins ara, només faltaven proves concloents.

Quan van desaparèixer els seus fills,Bretón feia gairebé mig any que estava a l'atur després d'haver exercit de conductor i haver participat en missions militars a Bòsnia. Havia conegut la seva dona, Ruth Ortiz, a Còrdova. Ella és veterinària. Bretón es va fer militar i la seva experiència a Bòsnia el podria haver marcat psicològicament. Els experts atribueixen a aquella experiència la seva capacitat d'aïllar-se del món i de suportar la pressió psicològica d'un interrogatori policial i la condemna pública associada al procés judicial en què està immers. 

Va conèixer la seva dona, Ruth Ortiz, a Còrdova mentre ella estudiava Veterinària. Es van casar el 2002 i després de diversos trasllats de vivenda van arribar a separar-se. Després de la separació, ella es va traslladar a la zona coneguda com a Huerto de Paco, un barri també de classe mitjana situat en la capital cordovesa i a prop del col·legi al que acudían els nens. Tras un primer intent de separació, José Bretón va sol·licitar ajuda psiquiàtrica. La relació es va fer insostenible poc abans de la desaparició dels nens i Ruth Ortiz va començar els tràmits de la separació, circumstància que ella considera detonant del terrible succés del 8 d'octubre i que atribueix a una "venjança" de Bretón. Un dia després de la desaparició dels nens, Ruth Ortiz va denunciar el seu marit per "vexacions".

Perfil psicològic

Perfil psicològicObsessionat per l'ordre i la neteja, Bretón va revelar aviat a la presó unperfil psicològic diferent de la majoria. S'embolica les mans amb mocadors de paper o tires de paper higiènic per evitar tocar directament les coses. Li fa fàstic. Tots els especialistes, psicòlegs, psiquiatres i forenses, que han tractat Bretón apunten que, a priori, no pateix cap patologia, però sí que presenta rellevants trets psicopàtics. Però cap l'exculparia en cas que hi hagués proves clares contra ell.

Durant aquests anys, la policia ha regirat (literalment) Còrdova per trobar els nens desapareguts. El centre de les indagacions sempre ha estat la finca dels avis, a Las Quemadillas, l'últim lloc on es té constància que els nens estaven amb vida aquell tràgic 8 d'octubre.

I aquesta setmana també han transcendit alguns fragments reveladors de la declaració que els germans de Bretón, Catalina i Rafael, van fer a la policia després de la desaparició. I que ajuden a entendre una mica més la fixació de la policia pel pare dels germans. Catalina va dir que el pare dels nens li va comentar: "Quina mala sort que m'hagi tocat a mi, quina pena haver d'enterrar-los, tan macos que són, si eren la il·lusió que em quedava". ¿Per què pensava a enterrar-los si no feia ni 24 hores que assegurava haver-los perdut en un parc cordovès? 

Entre reixes, Bretón manté aquell halo de superioritat que ha exhibit des del primer moment. Si abans de ser detingut, durant els dies que va prestar declaració com a testimoni davant els policies, va sorprendre per la seva fredor i falta d'empatia, ara a la presó tampoc deixa indiferent a ningú. És a dir, Bretón diferencia el bé i el mal (la psicopatia afecta la voluntat, no la intel·ligència). Per tant, no és un malalt.

Fredor i falta d'empatia

El comportament de Bretón en alguns moments encaixa amb la definició de manual del psicòpata: fredor emocional, incapacitat per posar-se en el lloc dels altres, falta d'empatia, impossibilitat de penediment. El seu egocentrisme el venç.

El dia 24 de desembre de l'any passat, la seva exdona, Ruth Ortiz, el va visitar a la presó per pregar-li que li digués alguna cosa que ajudés a trobar els seus fills. Feia setmanes que Bretón havia autoritzat per escrit la cita a la direcció de la presó, però aquell dia no l'esperava. Quan el funcionari li va dir que tenia una visita, l'home va anar al locutori vestit amb un senzill xandall. Quan va descobrir que darrere de la mampara hi havia Ruth, la dona que el dia abans de la desaparició dels seus fills ell va intentar convèncer amb un ram de roses i una carta d'amor que tornés amb ell, va fulminar amb una mirada d'odi el funcionari. Se sentia incòmode amb aquella vestimenta informal.

Inalterable en la investigació

Notícies relacionades

El Govern diu que un tercer informe confirma que les restes són de nens

Bermúdez de Castro, el paleoantropòleg expert

Aquella entrevista va durar gairebé una hora i no en va sortir res. La conversa es va convertir en un monòleg de Bretón, que va insistir, una vegada i una altra, que no sabia res dels seus fills. I va repetir que els va perdre la tarda del 8 d'octubre mentre jugaven al parc Cruz Conde de Còrdova. Mentrestant, Ruth sanglotava. La visita era l'últim recurs de la mare i dels policies de la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta (UDEV) de la Policia Nacional, encara que en realitat els investigadors esperaven molt poca cosa de l'entrevista. Coneixen molt bé Bretón. Van passar al seu costat les intenses hores de recerca infructuosa a la finca dels avis paterns, a Las Quemadillas. Aquells dies, mentre els policies aixecaven llambordes i terres i rebentaven envans buscant dos cadàvers, el pare es mantenia inalterable a la destrossa i a la possibilitat que apareguessin els cossos.

Els investigadors sospiten que si Bretón no s'ha ensorrat fins ara, ja no ho farà. A ells només els queda insistir i seguir buscant. Busquen en clavegueres, col·lectors, als vessants del riu Guadalquivir, als terrenys que envolten la finca. No han parat de buscar a Còrdova, perquè, malgrat tot, els investigadors insisteixen que no hi ha res que faci sospitar que el seu pare no va ser l'última persona que va estar amb Ruth i José. El que va fer amb ells, de moment, segueix sent el seu dolorós secret. Potser destapat ara per les cendres.