Un informàtic va desxifrar fa 6 anys la frase exacta d'Armstrong a la Lluna

Des del 20 de juliol del 1969, a Neil Armstrong l'ha perseguit el fantasma de la gramàtica. Ell, el primer ésser humà que va trepitjar la Lluna, era també l'home acusat d'haver comès un error al pronunciar una de les frases més famoses de la història. Ara un programador informàtic australià ha netejat el nom de l'astronauta i el seu descobriment ha portat la NASA a encarregar als seus analistes un repàs de les gravacions per confirmar la bona actuació d'Armstrong en relació amb el llenguatge.

Davant la gravació històrica, l'oïda d'un ésser humà qualsevol sent que Armstrong diu: "This is a small step for man, a giant leap for mankind" (que en català es va traduir per "un petit pas per a l'home, un gran salt per a la humanitat"). Però el que és gramaticalment correcte hauria estat dir "a man" (un home), perquè sense aquest article s'estava equiparant a la primera part de la frase "home" amb "humanitat": no només cometia un error, sinó que restava força a la frase.

MÉS RÀPID QUE L'OïDA

Encara que l'astronauta sempre ha defensat que creia que havia dit bé la frase i ha recolzat que es posés l'article entre parèntesis al citar-lo, també ha deixat oberta la possibilitat que la ment li jugués una mala passada. Però Peter Shann Ford li va donar dijous raons per estar segur d'ell mateix. L'informàtic de Sydney va presentar al Museu Smithsonian de Washington les conclusions d'un estudi en què confirma que Armstrong no es va equivocar, sinó que va pronunciar la frase a una velocitat 10 vegades més gran de la que hauria permès a l'oïda humana discernir l'article. Per arribar a aquesta conclusió, Ford va utilitzar un programa d'ordinador amb el qual ajuda a comunicar-se a través d'impulsos nerviosos persones amb problemes físics.

Segons el 'Houston Chronicle', la investigació de l'informàtic --que havia estat periodista a la CNN-- va començar fa un parell de setmanes, quan després de fer una passejada en bicicleta a Ohio es va posar a pensar en l'allunatge de l''Apollo 11', un dels seus temes favorits quan era estudiant de medicina. "Al principi vaig pensar que era una tonteria preocupar-se de si havia dit l'article o no quan l'home havia arribat a la Lluna, però després vaig pensar que Armstrong era un pilot tan bo, tan precís, que era improbable que espatllés una frase".

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

En la presentació de les seves conclusions, a Ford el va acompanyar James Hasen, el biògraf oficial d'Armstrong. "És important que es tingui la versió correcta --va dir--. És una declaració concisa i eloqüent per a la història en una fita per a la nostra espècie". El mateix astronauta, que avui té 76 anys, va emetre un comunicat. "Trobo convincent la conclusió de Ford. Convincent és la paraula adequada".

Roger Launius, un antic historiador de la NASA, també va parlar amb el diari texà. "En l'esquema general de la història del món probablement no és gaire significatiu, però està bé saber que (Armstrong) va dir el que creia que havia dit i que no ens havia arribat simplement per la naturalesa de l'electrònica i els sistemes de comunicacions de l'època".