El segle de les llums

Catalunya va viure a principis del segle XX la seva particular conquista delFar West. Encara que, per ser més precisos, la conquista no va avançar exactament cap a l'oest, sinó cap a les terres del nord, cap al Pirineu. I més que or, el que buscaven aquells pioners era aigua, salts d'aigua. Milers d'obrers de tots els racons d'Espanya van transportar fins a les més remotes comarques canonades, turbines i altres enginys a bord de camions ranquejants i dirigits per distingits enginyers britànics, suïssos, canadencs i francesos. Van construir camins i van aixecar campaments al costat de poblets de muntanya per als quals, fins llavors, l'hivern i l'arribada de la neu suposaven el més absolut aïllament. 

 Els nous colons formaven part de la denominada segona revolució industrial, una generació que tenia com a principal quimera abaratir els costos de producció de fàbriques cada vegada més cares i menys competitives, per la seva dependència dels combustibles fòssils. En els cursos alts dels rius pirinencs van trobar el lloc per instal·lar-hi centrals hidroelèctriques. La llum s'obria pas a Catalunya. 

 Fins a mitjans del segle XIX,"l'electricitat havia sigut una curiositat de la naturalesa, fins i tot una atracció de fira que no se sabia explicar",relata Sergi Treviño, tècnic del Fons Històric de la Fundació Endesa. A Catalunya, la primera prova de laboratori per produir electricitat la va portar a termeFrancesc Domènech Maranges,catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona, "que el 10 de juliol de 1852, a la capital catalana, va il·luminar durant unes hores un tram del carrer de la Unió, situat davant l'apotecaria de la qual era propietari, segons van recollir els diaris de l'època", afegeix Vanessa López, responsable del fons. "Fins a cert punt, podria dir-se que va ser una iniciativa amb finalitat publicitària", prossegueix López. 

Els primers 15 fanals 

 I així va arribar la llum. Per un interès merament experimental. "La iniciativa de Domènech Maranges va interessar, i molt, als responsables de l'Escola Industrial de Barcelona, que hi van veure una alternativa al carbó que fins aquell moment s'utilitzava com a font d'energia a les fàbriques tèxtils", indica Treviño. Amb tot, els primers usos que va tenir l'incipient sistema va ser l'enllumenat públic, fins llavors alimentat pel gas. El 28 de setembre de 1882, el passeig de Colom de Barcelona estrenava els primers 15 fanals elèctrics de Catalunya. 

 Els esforços per potenciar la industrialització ja ensopegaven en aquells moments amb l'escassetat de combustible. Les fàbriques seguien aferrades a la màquina de vapor i era urgent trobar sistemes més barats. "Els inicis van ser a base de minicentrals, petits salts d'aigua construïts per petites empreses. Era un sistema d'autosubministrament, perquè, entre altres raons, no s'havia descobert encara el corrent altern, amb què, temps després, es podria transportar l'electricitat, mitjançant la incorporació dels transformadors", explica Treviño. 

 El carbó que ja el 1896 alimentava la moderna tèrmica del carrer de Mata, al Paral·lel barceloní, i que a partir del 1910 serviria per a la de Sant Adrià de Besòs, era car i escàs. Les centrals hidroelèctriques van començar a veure's com la millor solució. 

 El gir definitiu es va produir el1911, un centenari que al llarg d'aquest 2012 se segueix commemorant en moltes poblacions catalanes. ¿Què va passar aquell any? Doncs quevan començar les obres, amb pocs mesos de diferència, de les primeres grans infraestructures de producció hidroelèctrica, les instal·lacions que van obrir les portes a l'electrificació de Catalunya: el canal de Seròs (Segrià) i l'embassament de Sant Antoni (Pallars Jussà), impulsades totes dues per la Barcelona Traction Light and Power, coneguda com La Canadenca --per haver-se constituït a Toronto--, i la central de Cabdella (Pallars Jussà), promoguda per Energía Eléctrica de Cataluña, una societat de capital francosuís, encara que creada per l'emprenedor Emili Riu, originari del Pirineu. Aquests tres emplaçaments es disputen avui la medalla del pioner, encara que per ser justos s'ha de concedir a Cabdella l'honor d'haver estat, el gener de 1914, la primera central a entrar en funcionament per proveir, fonamentalment, la indústria barcelonina. 

 Amb el pas dels anys, les dues empreses (que van anar creixent a base de comprar concessions d'aigua i d'adquirir el capital de companyies de mida més petita, fins a arribar finalment a unir-se) entrarien en la història de Catalunya. No només per ser les responsables dels inicis de l'electrificació o per patir, en el cas de La Canadenca, una de les més virulentes vagues del segle passat --el 1919--, sinó pel fort impacte social i econòmic que la seva presència va suposar per al Pirineu. 

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

 El desembarcament dels entre 3.000 i 4.000 obrers que es mobilitzaven en cada projecte va ser una autèntica revolució per a unes valls que fins llavors vivien de l'agricultura i la ramaderia. Van transportar"nous aires de modernitat", afirma Eva Perisé, delMuseu Hidroelèctric de Cabdella."Socialment, l'impacte més important va ser la salarització, ja que fins aquell moment els ingressos de les famílies del Pirineu depenien de quan i a quin preu es venien els productes del camp. Les hidroelèctriques, en canvi, pagaven cada dissabte, fet que garantia un ingrés fix setmanal", explica la responsable de l'equipament, on es descriu de manera molt visual i didàctica la història d'aquesta singular instal·lació. 

 I amb els obrers, que van introduirnous hàbits, costums desconeguts fins llavors a les comarques de muntanya, van arribar també unes xarxes de camins millorades, les últimes tecnologies del moment, escoles per als nens (per als fills dels treballadors, a les quals després van assistir els xavals del poble), botigues d'ultramarins, sessions de ball amb orquestra el dia de la festa major i, més endavant, el cine.