L'FBI inclou Seriesyonkis i Taringa en una trama internacional de les descàrregues il·legals

La demanda penal contra els responsables de Megaupload, el portal d'intercanvi de continguts clausurat per l'Administració dels Estats Units, considera que existeix una Al-Qaida de les descàrregues, una "organització criminal mundial dedicada a infringir la propietat intel·lectual i a rentar diners a escala massiva", en la qual inclou diverses de les pàgines més populars entre els internautes espanyols que descarreguen i visionen pel·lícules, com SeriesYonkis i Taringa.

Aquestes pàgines estan acusades --encara que no formalment imputades-- d'oferir vincles a la xarxa de Megaupload i formar part de l'entramat "dedicat a vulnerar la propietat intel·lectual i rentar diners". A més, inclouen Peliculasyonkis (com Series Yonkis, propietat de l'empresa madrilenya Burn Media), Thepiratecity.org, megarealease.net, ninjavideo.net o surfthechannel.com. Totes continuen obertes aquest divendres.

L'acusació contra els set responsables del portal ara empresonats --Kim Dotcom, Finn Batato, Julius Bencko, Sven Echternach, Mathias Ortmann, Andrus Nomm i Bram van der Kolk-- i les dues principals empreses --Megaupload Limited i Vestor Limited-- parla de l'existència d'una Mega Conspiracy (jugant amb el nom de diversos dominis i empreses de la trama, que comencen amb el prefix mega-) a qui acusa de distribuir il·legalment pel·lícules, música, fotografies, programes d'ordinador, videojocs i llibres electrònics, i d'anar expandint el negoci cap a altres indústries. Però també d'haver muntat una trama per blanquejar diners i evadir-los del fisc nord-americà a través de complexos pagaments i transaccions internacionals.

 El 4% del trànsit mundial d'internet

Segons l'exhaustiva investigació dirigida pel fiscal en cap contra el Cibercrim, Jay V. Prabhu, al darrere de Megaupload hi havia una trama d'empreses que cobraven sobretot de la subscripció dels usuaris per tenir millor servei en les descàrregues, en preus que anaven des dels 9,99 dòlars mensuals fins als 199,99 dòlars "de per vida", i de la publicitat, que obtenien tant de la seva pròpia gestora de mitjans --Megaclic-- com de Google Adwords i altres serveis populars d'anuncis. Per aquests conceptes van arribar a obtenir, segons el fiscal, uns 150 milions de dòlars en sis anys, des de setembre del 2005 fins al juny del 2011.

Per publicitat, no obstant, els investigadors consideren que Megaupload només va obtenir 25 milions de dòlars, malgrat les seves xifres de 180 milions d'usuaris registrats, 50 milions d'usuaris únics al mes i acaparar el 4% del trànsit mundial d'internet.

Pagaments per Paypal

En la investigació, a més de Google, apareixen involucrades altres empreses que van gestionar pagaments de la trama, com Paypal i Moneybookers, dues de les pàgines que van tancar els comptes de suport a Wikileaks. A Paypal, propietat d'Ebay --el responsables de la qual són contribuents del Partit Republicà, impulsors de la llei SOPA, destinada a perseguir les descàrregues il·legals en internet-- se l'acusa d'haver tramitat 110 milions de dòlars de pagaments dels internautes a la xarxa. Moneybooks va tramitar 5 milions de dòlars a comptes dels responsables.

La demanda també esmenta diverses transaccions monetàries dels acusats, que movien quantitats superiors al milió de dòlars cada 15 dies. A aquests se'ls ha incautat nombrosos béns, entre ells 25 cotxes i motos de luxe, com 13 Mercedes, un Maseratti i un Lamborghini, a més de nombroses pantalles i material informàtic.

Dades albergades als EUA

Megaupload tenia els servidors allotjats a l'estat de Virgínia, a pocs quilòmetres de les seus oficials del Govern nord-americà, incloent-hi el Pentàgon i l'FBI. El seu proveïdor de hosting, Cogent Communication, albergava en territori nord-americà 24 petabytes d'informació (24 milions de gigabytes) en 525 ordinadors, encara que també tenia altres centres de dades a Europa i l'Àsia. 

Segons els investigadors, encara que Megaupload es presenta com un servei per guardar arxius privats, la xarxa guardava en els seus propis servidors una còpia pública d'aquest contingut, que era el que subministrava a petició de tercers. Segons el text, la web vulnerava de forma sistemàtica la política de privacitat --que atorga als subscriptors la responsabilitat dels seus arxius, que considera privats-- i situava de forma pública aquest contingut perquè la descàrrega fos més ràpida. 

Sense buscador, però amb enllaços

També descriu mecanismes pels quals Megaupload camuflava la seva intenció d'allotjar continguts que "infringeixen la llei de propietat intel·lectual". Entre ells, la web no tenia un buscador integrat per localitzar contingut des de fora, però sí que aquest era accessible als subscriptors a través d'enllaços. A més els acusa de promoure que fossin els usuaris els que pengessin contingut protegit i, encara que admet que Megaupload "negociava una eina d'abús per denunciar contingut il·legal", també els recrimina que mai esborressin aquest contingut, encara que sí que ho feien amb continguts "terroristes i de pornografia infantil".

Notícies relacionades

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

Lola Valiente, Premi de Recerca en Memòria Democràtica: «També hi ha joves crítics, però l’algoritme ens enterra»