Els adolescents perpetuen les actituds pròpies del masclisme

«Ana, te'n vas molt amb l'amic aquest, no m'agrada... i després em véns al darrere. Ja no t'estimo, vés-te'n a la merda». «És només un amic, me l'han posat de repàs de mates a casa». «Sí, sí. ¡A veure qui et fa a tu una repassada! T'hi portes molt bé i no em serveix que em diguis que és maricon. ¡Deixa'l, no hi parlis més o et deixo!». Cinc dies més tard: «Ana, no puc estar sense tu». «Jo tampoc». I el noi i la noia es fonen en una abraçada.

L'escena la van improvisar dimarts dos estudiants de tercer d'ESO d'un institut de Mollet (Vallès Oriental) i forma part d'un dels exercicis pràctics del taller de prevenció del masclisme Talla amb els mals rotllos, que promou l'Institut Català de les Dones des del 2005. Més de 26.000 alumnes han rebut aquestes xerrades en 1.200 sessions de quatre hores de durada.

Les dues noies que impartien el taller, la Laura i la Nerea, van exposar una conclusió a la resta dels 28 xavals: «L'escena que hem vist és exactament el cicle de la violència: tensió que esclata, penediment i lluna de mel. Hem de definir què és violència perquè, si no, actuarem amb normalitat quan la trobem». Laura subratlla que quan es repeteixi el «vés-te'n a la merda» en el si de la parella, es convertirà en una situació normal.

Al taller, els joves han de decidir si tenir gelosia és una demostració d'amor, si és bo donar el mòbil a la parella si aquesta demana veure els missatges o si és acceptable l'expressió «et mereixes una bufetada». En aquest últim cas, la majoria dels alumnes rebutgen la frase, però tres nois dubten i un hi està d'acord. «És com dir 'quina tonteria, et mereixes un clatellot'», argumenta. «Però ¿com penses que se sent la persona a qui ho dius?», li pregunta Nerea. «Humiliada», respon. «¿Existeix un desequilibri, una relació de poder?», insisteix la monitora. «És només una expressió, tampoc és que després ho facis de veritat; jo moltes vegades ho dic», al·lega el xaval.

Notícies relacionades

¿Podria haver evitat el crim?

Contra la violència

«ET MEREIXES UNA BUFETADA» / Després del taller, la Laura i la Nerea comenten que en altres sessions diversos nois i noies accepten l'expressió «et mereixes una bufetada», i frases com «les dones tenen un talent natural per a les tasques domèstiques» són acceptades per més de la meitat de l'aula. Totes dues pensen que «s'ha avançat en el que es considera políticament correcte però la base del masclisme encara està ben arrelada». Ja el 2007 un estudi de la Generalitat va constatar que els nois de 14 a 18 anys veien el masclisme com una cosa positiva en una relació. És evident que costa avançar.

A Tamaia, entitat de suport a les víctimes, Raquel Escurriol i Elisa Vela, que també imparteixen tallers, pensen que als alumnes encara els costa identificar les agressions subtils i els límits personals. «Els joves avui ho tenen més complicat que generacions anteriors perquè el discurs de la igualtat està tan inserit que no els deixa veure la violència entre ells, i aquesta es normalitza amb el discurs oficial de la igualtat», afirma Escurriol. «La violència va de menys a més i no existeix un perfil d'agressor ni de víctima, perquè podem ser tots», conclou la Nerea davant dels alumnes. Aquest és un dels pocs moments en què es fa el silenci a la classe.