El butlletí del bisbat de Lleida qüestiona el Vaticà en el litigi de l'art amb Aragó

L'últim butlletí informatiu del bisbat de Lleida qüestiona que el Vaticà es fiqui en el litigi sobre l'art sacre que des de fa 15 anys enfronta la diòcesi lleidatana amb la de Barbastre-Montsó. L'editorial surt uns dies després que el bisbe de Lleida, Joan Piris, fes pública la seva renúncia a anar als tribunals, en el procés obert per l'Associació Amics del Museu de Lleida, acatés les decisions eclesiàstiques que donen la raó a Aragó, i demanés al jutge que autoritzés, si pot, el trasllat de les peces de Lleida a Barbastre.

El responsable del butlletí, Josep Alexandre Baró, firma un editorial en què es pregunta "quin sentit té avui que una autoritat estrangera hagi de resoldre a distància les qüestions i els problemes de la nostra vida local lleidatana".

També pregunta "què o qui justifica un centralisme vaticà que creï dependències tan exagerades de comunitats catòliques diocesanes". "¿Un poder centralitzat al Vaticà que mou, i vol moure, totes les cordes de les vides eclesials de tots els bisbats del món, no devalua i fa poc creïble en el món d'avui el ministeri del Papa, successor de Pere?". Baró sosté que cada diòcesi és Església i, com a tal, ha d'assumir totes les responsabilitats inherents a la seva vida i a la seva missió, sense necessitat que se li imposin coses des de l'exterior.

Fidelitat a Jesús

"Una autonomia real no posa en perill ni la fidelitat al Jesús dels Evangelis ni la comunió entre les esglésies i amb el successor de Pere, el Papa", recull l'editorial en què el sacerdot afegeix que "una fe cristiana adulta implica ser subjecte a la comunitat eclesial".

Baró explica que pel baptisme, cada batejat és membre vivent de la comunitat eclesial, i "cos visible de Crist". "¿Quin futur pot tenir una comunitat, encara que sigui de fe, si els seus membres només compten per a tasques subalternes?", es pregunta.

Decepció

L'editorial afirma que aquests últims dies "en els ambients lleidatans, s'ha viscut amb decepció allò que s'esperava com un nou capítol en la ja llarga història del litigi de les obres d'art." "Des del dissabte 23 d'octubre, frases sibil·lines del nunci del Vaticà a Espanya deixaven entreveure possibles novetats en el conflicte entre els bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó", agrega.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

Baró relata que els dos bisbes es van trobar amb el nunci a Madrid dimecres passat, dia 27 d'octubre, i explica que no s'ha filtrat el contingut de les converses. Diu que només ha sortit una nota del bisbat de Lleida que ratificava l'actitud del bisbe d'obediència a les decisions de la Santa Seu i el seu desig de tornar les obres en litigi al bisbat de Barbastre-Montsó, i per això, lògicament, es retira de tota reclamació de propietat per la via judicial civil.

Baró afegeix que tothom té el dret de pensar, i que la dificultat i el problema arriben quan els pensaments i les reflexions es fan des de nivells diferents. Després d'assenyalar que per a molts ciutadans, l'actitud de submissió al Vaticà del bisbe Piris sembla inimaginable i incomprensible, afegeix que és "cert i real que en el món eclesiàstic catòlic hi ha el principi "sagrat" de l'obediència a un superior, a qui està lligat per promesa tot càrrec ministerial". "Que ens agradi o ens rebel·li, el bisbe Joan Piris, en tot aquest assumpte, hi ha tingut una actitud coherent, i en el sistema eclesiàstic el seu comportament continua sent correcte", ha asseverat.