El primer Raid Eqüestre del Lluçanès troba a faltar l'emir de Dubai, tradicional animador d'aquestes proves

Si hagués vingut el xeic, diuen, la carrera s’hauria corregut no a 16 quilòmetres per hora, potser 17, que és un ritme normal, raonable, sinó a 20, potser 21, que és el ritme que imposa el xeic perquè té els millors cavalls i ho pot fer. Si hagués vingut, a més, haurien corregut no 64 animals sinó probablement un centenar, perquè el xeic és per si mateix un esquer, l’home que en plena competència està mirant a l’esquerra i a la dreta i fixant-se en els cavalls rivals, disposat sempre a afegir una nova peça a la seva col·lecció.

I el xeic paga bé, així que tothom procura posar-se al seu costat.

Si hagués vingut el xeic és possible que hagués perpetrat l’espectacularitat de presentar-se a la trobada en helicòpter, i que els responsables de la carrera li haguessin assignat, a ell i al seu seguici, la zona de la masia que està al costat de la piscina, és a dir la zona noble. Si hagués vingut, diu algú que l’ha vist en altres carreres,«ara mateix hi hauria aparcats aquí mateix un total de 20 esportius i 20 tot terrenys de luxe, i tot seria diferent i tot giraria al voltant del xeic».

Però el xeic no va poder venir.

«Ens han dit que el núvol de cendra del volcà islandès ha alterat la seva agenda, que tenia moltes ganes de ser aquí però que al final no ha pogut viatjar», explica Anna Casellas, integrant de la comissió organitzadora del Primer Raid Internacional Eqüestre de 160 quilòmetres que va tenir lloc ahir al Lluçanès: la competència sense xeic.

Un públic abundant

Com molts sobirans de les famílies reials àrabs, l’emir de Dubai, xeic Mohammad bin-Raixid al-Maktum, és un entusiasta dels cavalls. Els té de diverses espècies, i repartits en quadres per tot el món, però tots estan sota la responsabilitat d’una mateixa persona: Jaume Puntí, un home que viu la meitat del temps a l’emirat i la meitat a Catalunya i que va agafar el relleu del xeic com l’home més esperat del cap de setmana.«Aquest–deia divendres, poques hores després d’haver arribat de Dubai–és un esdeveniment esportiu, però no és solament això: en certa manera també és un esdeveniment polític».

Ho deia pel xeic.

Encara que també és un esdeveniment social. El tragit d’animals per les carreteres de la regió va començar dimecres a la tarda i va aconseguir despertar la curiositat dels veïns.«Ah, allò dels cavalls»: així responien a tothom que preguntava pel camí a La Tria, la masia esplendorosa que va servir de seu a l’esdeveniment. Divendres al matí hi va haver una roda de premsa a la qual van assistir diversos mitjans de comunicació locals i dissabte n’hi havia pocs a la regió que no estiguessin informats sobre la trobada. Així que al final hi havia públic. Un públic abundant.

«És una pena que no hagi vingut el xeic–es lamentava Miquel Vila, en un descans entre dues etapes–.Hauria estat bonic, encara que només fos per l’ambient. Sempre hi ha ambient quan ve».

Vila va guanyar la medalla d’or al Campionat del Món de Raid del 2006; molts el tenen pel millor. Altres diuen que és Puntí.

«Jo–recorda Otto Vélez, també en un descans–he organitzat diversos raids en què hi han estat presents els xeics, i és clar, una cosa és un raid quan hi són els xeics i una altra cosa quan no hi són. El sol fet que arrosseguin darrere seu les televisions de França i Alemanya, per exemple, ja converteix la competència en un assumpte més internacional, o almenys amb més difusió».

Otto, genet veterà: 72 anys.

Animals mimats

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

Si hagués vingut el xeic hauria estat un plaer veure el tracte que rebia el seu cavall. Perquè als cavalls aquí els tracten amb guant, i millor que amb guant, i això que no els cavalca un emir.«El que importa més és l’animal–diu Puntí–.Per això, al mínim signe d’esgotament o de malestar físic se’ls retira. I perquè tot vagi bé i pel benestar dels animals portem els millors jutges i els millors veterinaris del món».

Fet possible, per descomptat, gràcies al xeic. Perquè el patrocinador, via el Dubai Equestrian Club i la Ciutat Meydan (la ciutat dels cavalls) és, és clar, el xeic.