L'INE calcula que la població de Catalunya sí que ha tocat sostre

Els 7,29 milions d’habitants de Catalunya del 2009 es mantindran més o menys estables els pròxims 10 anys a causa d’un descens del nombre de naixements i un saldo migratori negatiu, segons mostren les projeccions presentades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), organisme adscrit al Ministeri d’Economia. Fa a penes una setmana, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), dependent de la Generalitat, va presentar unes previsions molt diferents: el creixement també queia en picat i pels mateixos motius, però es mantenia un lleuger increment fins a arribar als 8 milions el 2021.

Els dos estudis parteixen de les mateixes dades, però no coincideixen especialment en les migracions, «el component més volàtil i incert de l’esdevenir demogràfic futur», com assumeix l’INE. D’aquí una dècada se sabrà qui l’ha encertat.

El nou informe considera que, tot i el retorn als seus països d’un notable nombre d’immigrants, hi seguirà havent un lleuger saldo positiu al conjunt d’Espanya, d’unes 70.000 persones anuals, però no així a Catalunya o, més concretament, a la província de Barcelona, que perdrà 200.000 habitants. Lleida, Tarragona i Girona segueixen guanyant immigrants, tot i que a ritme lent.

La projecció confirma que la crisi ha sepultat elboomdemogràfic al conjunt d’Espanya. De 40,9 milions el 2002 es va passar a 45,8 el 2009, però ara hauran de passar 10 anys més per sumar-ne un milió suplementari, és a dir, no s’arribarà a 46,8 milions fins al 2008. Si la població espanyola va guanyar 544.000 habitants el 2008, el creixement anual el 2012 es limitarà a 99.000. L’índex de fecunditat (fills per dona) seguirà augmentant, fins a 1,54 el 2018, però això no serà suficient perquè «les

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

generacions de dones en edat fecunda seran cada vegada menys nombroses».

Per territoris, lideraran el creixement en el període 2009-2018 Castella-la Manxa (11,3%), Múrcia (9,1%) les Balears (7,8%) i el País Valencià (7,3%). Juntament amb Catalunya, amb un lleuger descens (–0,2%), també perdran població Astúries (–5%), el País Basc (–3,2%), Galícia (–3,1%), Castella i Lleó (–2%) i Extremadura (–1,1%).