Un dofí, entrenat per l'Exèrcit dels Estats Units

La primera vegada que Antonio Rodríguez Folgar va tenir coneixement d'aquest estrany dofí solitari que imita els humans, segueix els vaixells i respon a certs senyals va ser el 4 de gener passat. Algú li va dir que havia vist el cetaci a la ria d'Arousa, i Folgar, director tècnic del Grup de Rescat i Estudi dels Mamífers Marins de Galícia, s'hi va desplaçar."La sorpresa va ser majúscula",recorda per telèfon des de Pontevedra. Aquell no era un dofí com la resta. ¿Per què no buscava la companyia d'altres congèneres? ¿Per què es fregava contra les embarcacions i les seguia de prop, amb una especial tirada per les de turbina? ¿Per què si un pescador de navalles explorava una roca amb les seves mans ell explorava la mateixa roca amb el morro? ¿Per què si un bus movia les aletes i es girava ell també movia la seva aleta i es girava?

Llavors tot eren dubtes, però ara, set mesos després que el dofí batejat com a Gaspar arribés a aigües gallegues, Folgar i el seu grup creuen haver trobat una possible resposta: el cetaci que aquests dies ha motivat amb els seus salts que aquells que s'acostaven pel port de Baiona (Pontevedra) es freguessin els ulls davant el dubte que podrien estar veient una taquillera i encaramel.lada pel.lícula de Disney, l'animal que fa uns mesos va ser capaç de cobrir les més de 200 milles nàutiques que separen Riveira de Figueira de Foz (Portugal) en només tres dies, es comporta així perquè alguna vegada, encara no se sap quan, va rebre entrenament. Entrenament militar. Entrenament militar de l'Exèrcit nord-americà.

Gaspar, segons aquesta versió, hauria desertat de l'organització castrense més poderosa del planeta. El dofí mular, un mascle adult de més de tres metres de llarg i 400 quilos de pes, devia fugir de la seva llar militar abans del 2000, any en què se'l va veure per primera vegada davant del litoral europeu. Va ser a la Bretanya i els francesos no només li van donar un nom sinó també un cognom: Jean Floch. Potser --"només potser",remarca Folgar-- l'animal va abandonar les aigües nord-americanes quan l'huracàMitchva castigar el mar Carib fa 10 anys, el novembre del 1998. Per a més d'11.000 persones, el cicló va significar la mort; per a Gaspar, l'exili.

Soldats des del 1959

"Només és una hipòtesi".Folgar insisteix que no pot jurar pel passat militar del cetaci. Ha intentat posar-se en contacte amb les forces armades dels Estats Units per mirar d'esbrinar si hi ha una ordre de recerca i captura sobre l'animal desertor, però no es distingeixen per la seva transparència informativa. Encara menys quan es tracta de dofins, uns animals que formen part de l'Exèrcit nord-americà des de l'any 1959, malgrat les reiterades queixes de les organitzacions ecologistes.

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

Els anomenen"unitats navals de combat"i són utilitzats per detectar mines marítimes, patrullar el perímetre dels portaavions, atacar els bussejadors enemics i evitar sabotatges, conductes que han après a través de senyals. I és aquí, en els signes, on la tesi de Folgar troba la seva força. Poc després de conèixer Gaspar, l'expert va aconseguir informació sobre dofins militars, va provar les senyes de les tropes nord-americanes --les úniques que fan servir aquests animals com a submarins de butxaca-- i, caram, el cetaci les va reconèixer gairebé totes.

"Veure'l al port és com tornar a veure la pel.lícula Flipper --apunta Folgar--. Però no crec que, en el cas que es confirmi que va ser militar, l'Exèrcit nord-americà el vulgui recuperar. Ja ha passat molt de temps".