L'Escola de Bosc prepara la festa dels 100 anys

L'encantadora Escola de Bosc de Montjuïc (Miramar, 11) ultima aquests dies els preparatius del seu 100è aniversari. «Ja hem començat a organitzar algunes activitats com ara el carnaval amb vestits d'època, però el gruix dels actes commemoratius estarà concentrat entre el 8 i el 16 de maig», explica Pepa Segura, mare de dos alumnes i portaveu de la Comissió del Centenari.

Exposicions, xerrades, projeccions, concerts, campionats i moltes altres activitats celebraran el centenari de l'escola, inaugurada oficialment el 8 de maig de 1914. «El programa ha estat elaborat a partir d'un procés participatiu iniciat durant el curs passat», subratlla Segura, que destaca que la comissió ha recollit i incorporat al programa un centenar de propostes diferents.

DEGANA I PIONERA / L'Escola de Bosc de Montjuïc és l'escola municipal degana de la ciutat (n'hi ha alguna més antiga, com l'Escola Patronat Do-mènech, fundada el 1899, però adquirida per l'Ajuntament més tard). La de Montjuïc va ser a més la primera d'una sèrie d'escoles públiques denominades Escoles de Bosc o escoles a l'aire lliure. «Seguien la filosofia de la Waldschule de Charlottenburg d'Alemanya, les escoles Plein Air de França o les Open Air Schools d'Anglaterra, amb una educació basada en el contacte amb la natura», explica Mercè Jarque, membre de la Comissió del Centenari i encarregada d'exposicions.

Per la seva privilegiada situació, envoltada de naturalesa, l'enorme casa d'estiu cedida per Josep Laribal a l'Ajuntament de Barcelona va ser l'escollida a principis del segle XX per acollir aquesta pionera escola a l'aire lliure. «Els primers alumnes de l'Escola de Bosc van ser els fills dels treballadors de les fàbriques de tot Barcelona, i hi venien per prescripció  mèdica perquè patien problemes respiratoris», recorda Eva Chacón, directora del centre des del 2001, que també destaca la qualitat del professorat escollit.

Ara, com la resta de centres d'educació infantil i primària de la ciutat, l'escola acull nens sense problemes especials de salut. «Per proximitat, la gran majoria són veïns del Poble-sec», afegeix Chacón.

Del palau de la família Laribal no en queda rastre. Únicament una foto en blanc i negre, que es pot veure penjada al despatx de direcció. L'edifici més antic de l'actual complex educatiu data del 1919, i en l'actualitat acull els despatxos del professorat i les aules d'informàtica i música. «L'alcalde Porcioles es va carregar la finca als anys 70, tot i que no ens consta pas que estigués en mal estat, i va construir-hi un parell de blocs nous», lamenta la directora.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

MATEIXA ESSÈNCIA / Als seus inicis, el mateix ascens fins a l'escola formava part de l'horari lectiu. «Professors i alumnes quedaven a la plaça d'Espanya per pujar plegats fins al centre. De camí podien agafar una flor, una fulla seca o una pedra; i així coneixien i estudiaven el seu entorn», explica Roser Garcia, exalumna i professora de primària des de l'any 1981.

En l'actualitat, sempre que poden, tant professors com alumnes surten a l'exterior per fer classe o llegir. El contacte amb la naturalesa segueix sent el fil conductor del seu projecte educatiu. Així, per exemple, tots els alumnes passen per l'hort urbà del col·legi, des dels 3 anys fins que acaben primària amb 12.