Sánchez comença a traçar el seu pla de regeneració per la justícia

Sánchez no va avançar cap mesura, més enllà d’assegurar que treballaria "sense parar per la regeneració pendent de la democràcia". El cap de l’Executiu es vol prendre aquest projecte amb "calma", assenyalen els seus col·laboradors. Però mentre el PSOE comença a transparentar el seu malestar per la manera "personalista" amb què el seu secretari general ha gestionat aquesta crisi , els socis de legislatura critiquen la seva inacció i el PP l’acusa de buscar un "canvi de règim", el cap de l’Executiu comença a traçar el seu pla, que ara considera una "gran causa nacional".

Té tres vessants: la toxicitat del discurs públic, la desinformació dels mitjans dedicats a propagar "notícies falses" i la politització de la justícia. Dels tres, la lluita contra aquest últim flanc tindrà prioritat. A Sánchez se li està acabant la paciència amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), d’actual majoria conservadora, els membres del qual fa més de cinc anys que tenen el mandat caducat perquè el PP en bloqueja la renovació.

Els obstacles

Les iniciatives no seran immediates. Les converses amb Núñez Feijóo, a través de la mediació de la Comissió Europea, continuen, almenys formalment, i al Govern expliquen que primer volen que la UE mogui fitxa. "A veure com s’acaba. Per ara seguim asseguts a la taula", diuen els col·laboradors de Sánchez.

No obstant això, les seves esperances que el PP segelli un pacte en l’organisme de govern dels jutges no són altes, i encara menys en la crispada conjuntura actual. Així que el pla b ja s’està esbossant. La fórmula que la Moncloa té més elaborada passa per rebaixar les majories parlamentàries necessàries per als nomenaments en el CGPJ, en la línia de la reforma legal que es va presentar el 2021, passant dels tres cinquens actuals a la majoria absoluta, un moviment que permetria la renovació sense el concurs dels conservadors.

El projecte presenta dos esculls importants. D’una banda, els recels de Brussel·les, que ja va mostrar al seu dia dubtes amb la iniciativa. Però a la Moncloa consideren que si la mateixa Comissió ha sigut incapaç de moure el PP, malgrat que va ser el mateix Feijóo qui va plantejar la seva mediació, ara tindrien més legitimitat per encarar la rebaixa de les majories.

El segon obstacle té a veure amb el Senat. El PP, en aquesta legislatura, disposa de majoria absoluta a la Cambra alta, cosa que impossibilitaria la renovació fins i tot amb la nova fórmula si els populars no canvien d’actitud. Diversos socis, entre ells Podem, pressionen perquè en la futura modificació de la llei orgànica del poder judicial es rebaixi el pes del Senat per als nomenaments en el CGPJ.

El mateix Sánchez va tornar dimarts a obrir la porta a la reforma en les majories, després de diversos anys assenyalant que el Govern no preveia el moviment. "Si el PP continua amb el bloqueig, el Parlament necessitarà articular mecanismes per sortir d’aquesta situació. No li puc dir si amb canvi de majories o no. Li dic que la responsabilitat del Govern serà renovar el CGPJ, i ho durem a terme", va assenyalar a la cadena SER.

Hores més tard, des de la Moncloa, Pilar Alegría, ministra d’Educació i portaveu de l’Executiu, va transmetre la mateixa idea. "El nostre interès és renovar, recuperar el prestigi del CGPJ i normalitzar el funcionament de la justícia. Però si hi ha un afany total a bloquejar i no complir amb la Constitució, hauran d’entendre que hem d’estudiar i valorar nous mecanismes", va dir.

El Govern, però, vol primer esperar el PP i la UE per armar-se de motius pel camí, dins d’una reforma de la justícia que també preveu mesures per lluitar contra les denúncies falses i limitar les acusacions populars. Mentrestant, els aliats del PSOE, començant per Sumar, el seu soci de coalició, empenyen perquè actuï de seguida. No només en l’àmbit judicial.

Notícies relacionades

Sánchez pren impuls i dona a Illa autonomia per pactar: "Soc feliç"

Illa escombra l’independentisme sense lligar el Govern

ERC, per exemple, va presentar aquest divendres una proposició no de llei que insta l’Executiu a anar molt més enllà. Entre altres qüestions, demana crear "una comissió independent sobre els casos de guerra judicial" (l’anomenat lawfare), derogar la llei mordassa i reformar la llei del CNI, la de transparència i la de secrets oficials.

"Calma", recepten des de l’Executiu, que s’agafa amb la mateixa actitud els altres vessants de la regeneració: la baixada de decibels en el discurs polític i la lluita contra la desinformació. Ara bé, es tracta d’àmbits sensibles, relacionats amb el dret fonamental a la llibertat d’expressió, i no hi ha ningú que s’atreveix a anticipar en quins punts es concretaran.