La Sra. Tomasa, l'ingredient que hi faltava

La millor salsa i la que més enriqueix la música mestissa de Barcelona és... la de La Sra. Tomasa. Una saborosa barreja de ritmes tropicals i llatins amb l’electrònica més avançada, sense oblidar l’ingredient base: la rumba. 

Estan tan vitaminats com els tomàquets, encara que el nom de la banda va sorgir arran del seu primer èxit, cançó sobre una Sra. Tomasa que tenia enamorat tot el barri (inclosa en el disc de debut, 'Corazón, combo y son'). La Sra. Tomasa és pura energia, sobretot en els directes. Així que traieu l’agenda: el 3 de maig presentarà a la Sala Apolo el seu segon disc, 'Nuestra clave'. Pau Lobo, el cantant, recorda que han necessitat «dos anys» per culminar-lo.

Santi Longarón (saxo) explica que no volien ser «una còpia de res que ja existís a l’escena barcelonina». I assegura que aquest disc suposa «un abans i un després». «Estem acotant i veient quin és el nostre estil. Abans era més difús 

–admet–. Però ara l’electrònica i la música llatina són més presents».

UN PASSAT DE PURO VIZIO

Marc Soto (el bateria que a l’acústic toca la guitarra) recorda la importància dels orígens dels seus integrants: «Tots veníem d’on veníem, i ningú prové de l’indie», riu qui va ser el protagonista de la pel·lícula Petit indi (de Marc Recha). «El mestissatge és el nostre bressol –assenteix el cantant–. I d’adolescents, tocàvem ska, reggae... en un grup que es deia Puro Vizio (sí, el nom sona punkie). Ja ho veus, deu anys després, i aquí estem».

La Sra. Tomasa funciona com una 'big band' eclèctica i elèctrica que, a més, l’ha encertat amb els convidats que ha reclutat per a Nuestra clave. A la cantant i actriu de Ghana Gloria Boateng ('Distrito Son') la van conèixer al coincidir en la programació d’un festival a Bèlgica (on ella viu). «Ens va encantar. I al veure que en aquesta cançó ens feia falta una veu femenina i un rap, no vam dubtar a trucar-la», recorda el cantant. ¿I ella va dubtar a acceptar? «¡Gens ni mica! Li va passar el mateix. Al festival ella va flipar amb nos­altres», recorda el saxofonista. 

Un altre convidat és Niño Maldito ('Timba Negra'). «És de Tenerife i membre del grup Me cago en tu padre. Prové de l’escena més underground i comptem amb ell per a aquest tema un pèl fosc –explica el baixista, Alberto Limiñana–. És un dels artistes més autèntics que conec i del millor que hi ha dins de l’escena del trap». I després hi ha el saragossà Rapsusklei, que participa en Se formó, «una veu potent que canta hip-hop de tota la vida».

Hi ha fam de La Sra. Tomasa. Tenen programats més de 30 bolos i alguns en festivals com el Viña Rock (el 29 d’abril), el Womad, el Clownia, el BioRitme, el Cabo de Plata... Limiñana avança que els seus directes són encara més potents, i potencien, com en el disc, els ritmes llatins i electrònics.

L'AUTOACCEPTACIÓ 

Notícies relacionades

El fruit de La Sra. Tomasa

La Barcelona real que descobreix el drama intimista ‘Esmorza amb mi’

I si un tema destaca del disc és 'Yo soy así', amb estrofes com ara: «'Donde cuelgo mi sombrero está mi barrio.../ Yo soy así con todo lo bueno y lo malo'». «La vaig escriure un dia que estava nostàlgic. Volia una cosa senzilla. Molt honesta. Sense grans paraules», rememora Longarón. 

«La teníem oblidada, però un dia es va posar a cantar-la a l’avió i vam saber que l’havíem de recuperar», diu Soto. «És una lletra que qualsevol es pot fer seva i veure-s’hi reflectit –afegeix el cantant–. Jo fins i tot la porto tatuada [s’aixeca la samarreta i allà la tenim, al costat]». «Les idees més simples són les més difícils –sosté Limiñana–. L’autoacceptació és una carrera que dura tota la vida».