Sánchez demana un triomf «ampli» del PSC que doni «estabilitat» a Catalunya

Aquest és el missatge amb què el màxim responsable de l’Executiu espanyol va arengar ahir la militància, aquesta vegada des de Montmeló (Vallès Oriental), amb l’objectiu d’aconseguir fer realitat el tàndem socialista a la Generalitat i a la Moncloa.

«Van ser dos presidents de dretes, a la Moncloa i al Palau, els que van portar a la fallida Catalunya; i serem dos presidents socialistes els que farem que Catalunya avanci en drets, oportunitats i convivència», va exclamar Sánchez davant les 2.000 persones que, segons l’organització, van assistir a un acte que va estar marcat per un sol de justícia.

Es referia, tot i que sense esmentar-los, a l’expresident Mariano Rajoy i a l’expresident i candidat de Junts, Carles Puigdemont, els governs dels quals han marcat una dècada del procés que ahir Sánchez va qualificar de «perduda» en termes de cohesió social. Ara, el duet Sánchez-Illa demana pas.

La por de guanyar i no governar

«Com més àmplia sigui la victòria d’Illa, més estabilitat i més força tindrà per avançar. S’ha de guanyar àmpliament, molt més que en les últimes eleccions», va advertir el també líder del PSOE. I és que si una cosa temen els socialistes és que, com el 2021, el PSC guanyi, però es quedi sense la presidència de la Generalitat.

L’estratègia de la campanya està centrada, precisament, que això no passi i, per fer-ho, el que busquen Sánchez i Illa és que torni a anar cap amunt tot el suport que van aconseguir en les anteriors eleccions generals.

«Us demano que feu el 12 de maig el mateix que vau fer el 23J», va reclamar Sánchez. Llavors van aconseguir 1,2 milions de suports, xifra que en uns comicis catalans només havia aconseguit Pasqual Maragall i que al carrer Pallars tenen assenyalada en vermell amb l’àrea metropolitana com a calador imprescindible.

Això explica per què al PSC li interessa combinar el discurs de gestió que encapçala Illa amb el combat contra la «màquina del fang» que enarbora Sánchez des de l’aturada en la qual va decidir que continuaria sent president.

El crit de resposta a Aznar

El míting d’ahir encara es va celebrar al galop de l’onada emocional injectat pel conat de dimissió del president del Govern, ara convertit en palanca electoral amb la seva crida a vèncer les «notícies falses dels pseudomitjans» que agita una dreta disposada a convertir la democràcia «en territori exclusiu dels poderosos».

No hi ha cap més revulsiu per al vot socialista que el d’esmentar el nom de José María Aznar, que Sánchez insisteix que és l’«ideòleg de capçalera» tant del PP com de Vox. «Ell va cridar a intensificar la fustigació al Govern de coalició progressista dient allò de ‘qui pugui fer, que faci’. Jo us dic que respongueu al crit amb un ‘qui pugui votar, que voti’, que voti Salvador Illa», va demanar. No va dir res, en canvi, sobre Javier Milei arran de la carta en la qual el president argentí l’acusa de «posar en perill la unitat» d’Espanya.

En sintonia amb el fil de Sánchez, el cap de llista dels socialistes catalans va projectar l’obertura d’una «nova etapa de la mà» del Govern socialista, però va advertir que, per més que les enquestes augurin la seva victòria, «res està fet».

Les sensacions, va assegurar, poden ser «bones», però diumenge vinent no només va de sensacions, sinó de vots. «La confiança és el pitjor adversari que puguem tenir. Cal anar vot a vot, porta a porta, i sense caure en provocacions», va sentenciar.

800 milions d’inversió

D’altra banda, el candidat va fer gala d’estar «al mig» del foc creuat de la resta de contrincants, de ser acusat d’independentista per uns i d’espanyolista per d’altres.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

«Jo estic en les solucions», va defensar Illa. I per fer honor a aquesta reivindicació no se’n va anar sense deixar anar una proposta: la d’impulsar des de la Generalitat una nova llei de barris amb una inversió de 800 milions d’euros en quatre anys, a més de 300 milions més per actualitzar urbanitzacions.

Se’n beneficiarien 100 barris en tota la legislatura, 25 cada any. Una promesa que pretén enllaçar amb el llegat dels tripartits de Maragall i José Montilla, a més d’amb els vots amb què van aconseguir ser presidents. Això sí, de la mà, en aquell moment, d’ERC i d’ICV.