Un finançament que no convenç

Les propostes van des d’un nou model de finançament semblant al basc, en què la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos amb un percentatge dedicat a la solidaritat (ERC) a disposar del 100% dels tributs (Junts) o crear el consorci tributari entre les agències estatal i catalana (PSC i Comuns Sumar). I, en matèria d’ingressos, les propostes van des de rebaixes en el tram autonòmic de l’IRPF (ERC, PP o Ciutadans) o simplificació de tributs (Vox) fins a la supressió de determinats gravàmens (Junts, PP i Ciutadans) o l’augment d’alguns tributs i la creació d’altres de verds (Comuns Sumar i CUP).

El vigent sistema de finançament autonòmic va entrar en vigor el 2009, després d’una llarga negociació en la qual van anar a totes els llavors presidents del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. El 2008, Catalunya rebia un finançament per habitant equivalent al 98,5% de la mitjana estatal i era la cinquena comunitat amb menys recursos per habitant entre les de règim comú, per darrere de les Balears, València, Múrcia i les Canàries.

Finançament per sota de la mitjana

El 2009, amb el nou model ja en marxa, el finançament homogeni per habitant encara seguia per sota de la mitjana (97,5%), si bé, des d’aleshores ha oscil·lat entre el 99,8% i el 101,4% de la mitjana de les comunitats autònomes.

El 2021 (últim exercici sobre el qual ja s’ha practicat la liquidació definitiva del sistema de finançament autonòmic), el finançament homogeni per habitant ajustat es va situar a Catalunya al 100,2% de la mitjana de comunitats de règim comú. La qüestió és que mentre que Catalunya va ser la tercera en aportació d’ingressos fiscals per habitant (després de Madrid i les Balears), va passar a ser la desena en recepció de recursos. La ruptura de l’anomenat principi d’ordinalitat és un dels arguments que porten la Generalitat a denunciar els resultats de l’actual model i a reivindicar un sistema "singular", semblant al del País Basc i Navarra, tot i que amb una quota de solidaritat per a la resta (a diferència dels règims forals).

S’hi suma el càlcul que la Generalitat va fer del dèficit anomenat fiscal, la diferència entre el que l’Estat inverteix i gasta a Catalunya respecte al que es recapta, que es va disparar el 2020 i el 2021 fins a acostar-se al 10% del PIB. La xifra arriba als 21.982 milions. El Govern situa aquest desfasament estructural en una mitjana del 8,1% del PIB en els últims anys. El Govern, que no remetia dades a les autonomies des del 2018, ha començat a fer-ho pel compromís del PSOE amb Junts. Després d’una primera versió durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) el 2008 amb dades del 2005, el PP, a instàncies del llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va canviar el sistema i va situar aquest desequilibri el 2012 en el 3,75% del PIB, 7.439 milions.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

Gestió de tributs cedits

Amb el model actual, el gruix dels ingressos de la Generalitat procedeix dels avançaments procedents del model de finançament autonòmic, en el qual s’inclouen des de l’IRPF fins a l’IVA i els impostos especials. Dels 29.481 milions d’euros recaptats l’any passat a Catalunya, el 83% van procedir dels avançaments del model de finançament. L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va gestionar un total de 4.342 milions de tributs cedits per l’Estat (de l’impost de successions al de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) i 398 milions de tributs propis, que són els creats pel Govern. Això suposa que la part que gestiona la hisenda catalana només són uns 16 de cada 100 euros de recaptació.