Any 2022
Més de 300 experts consideren que «la suavització del conflicte català» millora la democràcia espanyola

La democràcia espanyola va aconseguir el 2022 la seva millor nota dels últims 15 anys. Segons un informe elaborat per la Fundació Alternatives, que recull l’opinió de més de 300 experts, la qualitat de la democràcia va arribar a un 6,4, incrementant en un parell de dècimes la puntuació obtinguda l’any anterior. Entre els motius d’aquesta millora, assenyala el document presentat aquest dijous al Congrés, hi ha «la suavització del conflicte català».
Després d’un any en què la pandèmia va fer els últims espeternecs, va esclatar la guerra d’Ucraïna i la política nacional va estar marcada per les polèmiques en el si del Govern de coalició, els xocs per la renovació del Consell General del Poder Judicial o la derogació de la sedició, l’Informe Democràcia a Espanya 2022 posa en valor «cert refredament del conflicte català després de la sortida de Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat». Sobre això, s’apunta a l’empitjorament de la falta de col·laboració entre els diferents nivells de govern per la «tensió» que s’ha generat entre les comunitats governades pel PP i l’Executiu central.
L’estudi, que analitza més de 50 temes, ressalta que del 2021 al 2022 van millorar notablement tres aspectes «estretament relacionats amb el problema català», com són «el consens sobre les fronteres del territori de l’Estat; la convivència entre les diferents regions del país; i la protecció de la llibertat d’expressió». Arran d’aquesta última qüestió, l’informe assenyala que la llibertat d’expressió a Espanya va rebre la seva nota més baixa el 2018, «l’any posterior al referèndum d’independència català».
L’encaix territorial
Els més de 300 experts en ciència política, sociologia i altres ciències socials, entre els quals hi ha espanyols i estrangers coneixedors del país, es mostren dividits sobre la conveniència de celebrar un referèndum d’autodeterminació a les comunitats autònomes històriques: Catalunya, Euskadi i Galícia. No obstant, un 80% sí que està a favor de reformar la Constitució espanyola i, d’aquests, el 70% recolza que «l’esmentada reforma inclogui l’organització territorial de l’Estat».
Sobre aquest punt, l’informe mostra l’augment de la responsabilitat dels poders autonòmics i locals. «Tot sembla indicar que, almenys segons el parer dels experts, les comunitats autònomes i els ajuntaments estan aconseguint independència en les seves decisions respecte a les del govern central i, sobretot, van assumint responsabilitats polítiques de cara a la ciutadania».
Els temes pendents
Notícies relacionadesMés enllà del conflicte català, l’informe apunta com altres motius de l’increment de la qualitat a l’aprovació dels tercers Pressupostos del Govern de coalició o als fons europeus rebuts després de la pandèmia. A més, s’observa «una millora de la valoració en gairebé tots els aspectes del règim polític». En aquest sentit, contraposen la nota obtinguda amb «el discurs catastrofista dels grups opositors sobre la il·legitimitat, l’autoritarisme i l’autocràcia del govern».
No tot són bondats. La nota també demostra que falta per millorar. En aquest sentit, l’estudi de la Fundació Alternatives apunta com a debilitats democràtiques la falta de respecte dels mitjans cap als ciutadans, la dependència econòmica del poder polític, les interferències internacionals sobre el país, la poca accessibilitat dels representants, el difícil i desigual accés al poder i la corrupció.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Medicina La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR
- Sentència judicial Condemnat un pare per agredir un home que havia tocat el seu fill en una piscina de Lleida
- Elecció al Vaticà L'estatunidenc Robert Francis Prevost esdevé el 267è Papa sota el nom de Lleó XIV
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Obertura de diligències La Fiscalia Europea investiga per malversació el supercomputador quàntic de Barcelona impulsat per Sánchez
- Enginyeria genètica Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Habemus Papam Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV