Més de 300 experts consideren que «la suavització del conflicte català» millora la democràcia espanyola

DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

La democràcia espanyola va aconseguir el 2022 la seva millor nota dels últims 15 anys. Segons un informe elaborat per la Fundació Alternatives, que recull l’opinió de més de 300 experts, la qualitat de la democràcia va arribar a un 6,4, incrementant en un parell de dècimes la puntuació obtinguda l’any anterior. Entre els motius d’aquesta millora, assenyala el document presentat aquest dijous al Congrés, hi ha «la suavització del conflicte català».

Després d’un any en què la pandèmia va fer els últims espeternecs, va esclatar la guerra d’Ucraïna i la política nacional va estar marcada per les polèmiques en el si del Govern de coalició, els xocs per la renovació del Consell General del Poder Judicial o la derogació de la sedició, l’Informe Democràcia a Espanya 2022 posa en valor «cert refredament del conflicte català després de la sortida de Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat». Sobre això, s’apunta a l’empitjorament de la falta de col·laboració entre els diferents nivells de govern per la «tensió» que s’ha generat entre les comunitats governades pel PP i l’Executiu central.

L’estudi, que analitza més de 50 temes, ressalta que del 2021 al 2022 van millorar notablement tres aspectes «estretament relacionats amb el problema català», com són «el consens sobre les fronteres del territori de l’Estat; la convivència entre les diferents regions del país; i la protecció de la llibertat d’expressió». Arran d’aquesta última qüestió, l’informe assenyala que la llibertat d’expressió a Espanya va rebre la seva nota més baixa el 2018, «l’any posterior al referèndum d’independència català».

L’encaix territorial

Els més de 300 experts en ciència política, sociologia i altres ciències socials, entre els quals hi ha espanyols i estrangers coneixedors del país, es mostren dividits sobre la conveniència de celebrar un referèndum d’autodeterminació a les comunitats autònomes històriques: Catalunya, Euskadi i Galícia. No obstant, un 80% sí que està a favor de reformar la Constitució espanyola i, d’aquests, el 70% recolza que «l’esmentada reforma inclogui l’organització territorial de l’Estat».

Sobre aquest punt, l’informe mostra l’augment de la responsabilitat dels poders autonòmics i locals. «Tot sembla indicar que, almenys segons el parer dels experts, les comunitats autònomes i els ajuntaments estan aconseguint independència en les seves decisions respecte a les del govern central i, sobretot, van assumint responsabilitats polítiques de cara a la ciutadania».

Els temes pendents

Notícies relacionades

Més enllà del conflicte català, l’informe apunta com altres motius de l’increment de la qualitat a l’aprovació dels tercers Pressupostos del Govern de coalició o als fons europeus rebuts després de la pandèmia. A més, s’observa «una millora de la valoració en gairebé tots els aspectes del règim polític». En aquest sentit, contraposen la nota obtinguda amb «el discurs catastrofista dels grups opositors sobre la il·legitimitat, l’autoritarisme i l’autocràcia del govern».

No tot són bondats. La nota també demostra que falta per millorar. En aquest sentit, l’estudi de la Fundació Alternatives apunta com a debilitats democràtiques la falta de respecte dels mitjans cap als ciutadans, la dependència econòmica del poder polític, les interferències internacionals sobre el país, la poca accessibilitat dels representants, el difícil i desigual accés al poder i la corrupció.