Junts tem un ‘tamayazo’ si l’amnistia es vota al Congrés després de la investidura

La situació es troba actualment en els termes següents: Junts vol «cobrar per endavant» per votar Sánchez, com va fer amb la defensa de l’oficialitat del català a la UE a canvi de recolzar el PSOE a la Mesa del Congrés. Això, de cara a la investidura, es tradueix en el fet que el Congrés ha d’haver aprovat la norma sobre l’amnistia. Junts treballa en un esborrany i està convençuda, amb el calendari a la mà, que des d’ara fins a l’últim dia abans que automàticament es convoquin eleccions per falta d’acord (a finals de novembre), la norma pot votar-se a la Cambra baixa, anar al Senat i tornar-ne perquè sigui ratificada al Congrés.

El missatge a Junts

En canvi, el PSOE ja ha fet saber als seus interlocutors de Junts (amb qui no ha començat una negociació formal, i menys amb la presència de Puigdemont, però amb els quals hi ha canals fluids de diàleg) que no hi ha temps material per aprovar per la via d’urgència una llei d’aquest calat. Ni temps ni voluntat per la transcendència de la norma. Així que l’única opció a ulls dels de Sánchez passa per iniciar el recorregut parlamentari de l’amnistia i demanar el vot de Junts.

Fins i tot el negociador de Sumar, Jaume Asens, una persona altament pròxima a les tesis sobiranistes i que ha jugat papers clau en el paper dels desplaçats a Brussel·les i en la recerca de ponts, ha explicitat que aquest ritme que vol imposar JxCat és excessiu.

¿Tamayazo?

Sí, Junts ja té sobre la taula un primer dilema: mantenir la posició inalterable, la que va suggerir Puigdemont en la seva conferència a Brussel·les i va ratificar el partit posteriorment (no hi ha investidura si la llei no està ja publicada al Butlletí Oficial d’Estat) o flexibilitzar la posició i acceptar que la llei estigui en marxa quan es voti Sánchez. El gran problema per a aquesta possible flexibilitat és la desconfiança mútua. I en el cas de Junts la desconfiança té un nom: ‘tamayazo’.

És el que va passar a l’Assemblea de Madrid amb els diputats Tamayo i Sáez, que van donar a Esperanza Aguirre la presidència de la Comunitat de Madrid. El partit independentista no es fia que quan la llei torni del Senat –on el PP disposa de majoria absoluta i li donarà la volta completament–, el Congrés no li torni el seu aspecte inicial sinó que una part de diputats del PSOE s’uneixi a la dreta i l’acabi rebutjant. Això seria després del ‘sí’ de Puigdemont a Sánchez i deixaria en evidència Junts davant els seus militants i davant el conjunt de l’independentisme. Un independentisme, a més, que conté un sector, el de l’ANC, en posicions maximalistes com les que va expressar en la Diada la seva líder, Dolors Feliu.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

Així, el joc d’esgrima PSOE-Junts no arriba encara als continguts de l’amnistia sinó a la seva tramitació, els terminis, les presses i les desconfiances, concretades també en la necessitat o no d’una mediació internacional com reclama el dirigent independentista. Puigdemont mira d’aconseguir sempre garanties per demostrar que obté més i millors rèdits que el seu principal rival, ERC. El PSOE, per la seva banda, també té al clatell la vella guàrdia socialista i, per descomptat, la dreta i l’extrema dreta.

És en aquest context que es mouran el calendari i les cessions. El PSOE no creu que es donin les circumstàncies per aprovar l’amnistia en dos mesos i Junts insisteix que qui necessita els vots dels seus set diputats al Congrés és Sánchez. L’únic que salva aquest aparent dilema sense solució és la voluntat mútua de negociar propositivament en les dues parts.