Albares no veu oposició en els Vint-i-set a incloure català, eusquera i gallec en les llengües oficials de la UE

El Govern confia que no hi hagi cap problema perquè el català, l’eusquera i el gallec siguin aprovades com a llengües oficials de la Unió Europea. Malgrat que ja s’ha intentat en altres moments, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, confia que aquest nou impuls sigui el definitiu i que les tres llengües siguin incloses al reglament lingüístic de la UE després de la «proposta ferma» plantejada pel Govern de coalició. La petició s’analitzarà en el Consell d’Assumptes Generals (CAG) del pròxim 19 de setembre.

 «No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que s’hagi oposat de moment a aquesta petició espanyola», ha sentenciat en una entrevista amb Europa Press. En aquest sentit, ha recalcat que «la proposta del Govern és clara i ferma». Aquesta proposta es va fer el 17 d’agost passat, a través d’una carta, i com a part de l’acord al qual el PSOE va arribar amb Junts perquè els independentistes catalans recolzessin la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

Albares ha explicat que en les últimes setmanes ha mantingut el contacte amb nombrosos col·legues europeus, per a la qual cosa també va aprofitar la reunió informal de ministres d’Exteriors de la UE feta a Toledo, i que no ha trobat cap oposició a aquesta petició.  «Per això ho portem al Consell d’Assumptes Generals i treballem per obtenir aquesta unanimitat», ha dit, apuntant que confien que el dia 19 es pugui prendre una decisió favorable al respecte.

Els temps

El 2006, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va fer un intent similar perquè el català, l’eusquera i el gallec es poguessin utilitzar en els plens de l’Eurocambra. Fonts d’aquesta Cambra recorden que, en aquell moment, un dels arguments polítics que es van utilitzar per rebutjar la petició va ser que cap d’aquestes llengües es feien servir al Congrés dels Diputats. No obstant, això podria canviar ara amb la reforma del Reglament de la Cambra baixa que han pactat PSOE i ERC i que permetria l’ús de les llengües cooficials.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Preguntat per un calendari exacte sobre el possible ple ús d’aquestes llengües al Parlament Europeu, Albares ha assenyalat que no es pot pronunciar fins que no comprovi com es desenvolupa el debat del dia 19 de setembre. L’únic antecedent comparable és el del gaèlic que va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE el 2007, però no va ser fins a l’1 de gener del 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal, després que el Govern irlandès sol·licités el 2015 que s’iniciés el procés gradual per a això.

El PP no és la CDU

En un altre ordre de coses, Albares ha rebutjat la possibilitat que a Espanya es pugui donar una gran coalició com hi va haver a Alemanya perquè el PP d’Alberto Núñez Feijóo no és la dreta que representava la CDU d’Angela Merkel.  «Ja m’agradaria a mi que a Espanya hi hagués una dreta com la dreta alemanya que representava Angela Merkel i que representa la CDU», ha sentenciat. A més, el ministre d’Exteriors ha fet broma amb l’última proposta de Feijóo de governar només dos anys: «Hem passat d’això a pregar al president Sánchez que el deixi governar dos anys. ¿Què és el següent? ¿Que el deixi governar un any? ¿Que el deixi governar un mes? ¿Que el deixi governar una setmana?».