Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

El text de la iniciativa registrada fa més d’una dècada era senzill: «Els diputats tindran dret a utilitzar qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma». La redacció gairebé no va variar en la proposició de reforma del reglament del Congrés que es va debatre fa un any. Totes dues van rebre el ‘no’ de la Cambra baixa amb una majoria formada per populars i socialistes. Ara, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, vol plantejar un nou intent d’introduir les tres llengües cooficials al Congrés, vinculant-ho a les negociacions per tirar endavant una investidura.

Expulsions i al·legats

L’experiència indica que és un objectiu ambiciós. Sobretot, perquè es necessita el vot positiu del PSOE, una formació que històricament ha rebutjat aquesta proposta. L’any passat, van al·legar que actualment l’ús del català, l’eusquera i el gallec estava acotat al Congrés a «citacions i frases immerses en les diferents intervencions» i que al Senat el seu ús era més ampli. «Per tant, en el Grup Parlamentari Socialista entenem que existeix un equilibri raonable en l’ús de les llengües pròpies a les Corts Generals», va defensar el seu diputat Guillermo Antonio Meijón Couselo.

A més, aquell debat no va tenir la laxitud que va aplicar Bono el 2011. En substitució de Meritxell Batet, el vicepresident del Congrés, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, va retirar la paraula a Montserrat Bassa (ERC), Miriam Nogueras (Junts), Albert Botran (CUP) i Néstor Rego (BNG) per no fer ús del castellà. «Simplement, perquè els altres ho puguin entendre», va argumentar. A més, Batet, en una entrevista a aquest diari, va assegurar que durant aquesta legislatura hi ha hagut diputats que «pujaven a la tribuna amb l’objectiu de provocar» i que només utilitzaven el català en aquells temes en les quals «no tenien gaire cosa per aportar» amb l’objectiu que els expulsessin.

Parlar-lo a Europa

Notícies relacionades

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

ERC dilueix el veto al PSC i fixa les línies vermelles del referèndum i el finançament

Malgrat mantenir aquesta posició de manera constant, el juliol del 2022, la taula de diàleg entre el Govern espanyol i la Generalitat va acordar «l’ampliació del dret dels representants polítics a dur a terme la seva tasca een totes les llengües de l’Estat». No obstant, es va puntualitzar que per a això es revisaria el reglament del Senat. Actualment, a la Cambra alta es poden utilitzar el català, l’eusquera i el gallec per defensar mocions, però, no, proposicions de llei.

En aquell pacte, tancat un mes després de rebutjar l’ús de les llengües cooficials al Congrés, també es va incloure el compromís de sol·licitar «al Parlament Europeu la consideració del català com a llengua d’ús en el ple». L’Executiu de coalició va enviar una carta a l’Europarlament el setembre passat per fer aquesta petició. No obstant, s’espera que sigui rebutjada. El gener del 2010 ja va passar, quan el president del Parlament Europeu, el conservador polonès Jerzy Buzek, va denegar una sol·licitud similar al·legant que no autoritzarien l’ús d’una llengua que no es pot fer servir ni al mateix Congrés d’Espanya.