PSOE i ERC pacten una reforma del reglament del Congrés per a l’ús del català

L’esborrany, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, deixa clar que les tres llengües es podran utilitzar en qualsevol debat parlamentari. «L’orador podrà pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna Comunitat Autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia», diu el redactat de la proposta, que modifica l’article 70.2 i dos articles més afegint aquest afegitó per donar cobertura normativa, ja que el reglament actual no ho regula en cap apartat, és a dir, que ni ho permet ni ho autoritza i ho deixa a mercè de la interpretació que en faci el president o presidenta del Congrés.

Aquesta maniobra és fruit de la negociació entre el PSOE i ERC, en el marc de les negociacions arran de les eleccions del 23J, i garanteix el compliment dels acords sancionats pels dos partits després que durant l’última legislatura es protagonitzessin diversos xocs entre diputats independentistes i la llavors cap de la institució, Meritxell Batet, per l’ús del català a l’hemicicle.

Els tràmits

La presentació d’aquesta reforma del reglament del Congrés no implica el blindatge immediat de les llengües cooficials, però fonts coneixedores de la negociació afirmen que estudien accelerar la seva aprovació amb un registre per la via ràpida i fins i tot amb la celebració d’un ple extraordinari per a la seva aprovació a fi que els parlamentaris es puguin expressar en català, eusquera i gallec ja en els primers plens de la legislatura.

Per a la tramitació i l’aprovació definitiva, la mesa del Congrés haurà d’establir un calendari de sessions a fi que arrenquin les sessions plenàries i constituir les diferents comissions de treball. Després, una vegada la mesa accepti aquesta iniciativa –una cosa que tenen segura amb la majoria progressista del PSOE i Sumar– se n’haurà de debatre l'acceptació a tràmit en el ple. El pas següent serà el seu estudi en comissió i, finalment, la tornada al ple per a l’aprovació definitiva.

En els últims dies, Armengol ha evitat entrar en detalls sobre com es canalitzaria aquesta iniciativa i tampoc va voler revelar si faria falta la reforma del reglament del Congrés però, finalment, així ha sigut. Tant ERC com Junts, junt amb altres formacions, ja van intentar fer una reforma similar el juny del 2021, però el PSOE va votar-hi en contra. Van al·legar que actualment l’ús del català, l’eusquera i el gallec estava acotat a la Cambra baixa a «cites i frases immerses en les diferents intervencions» i que al Senat el seu ús era més significatiu. «Per tant, en el Grup Parlamentari Socialista entenem que hi ha un equilibri raonable en l’ús de les llengües pròpies a les Corts Generals», va defensar el seu diputat Guillermo Antonio Meijón Couselo.

Les altres institucions

La reforma plantejada ara va més enllà de la situació que es dona al Senat. Des del 2005, els senadors tenen el dret a utilitzar qualsevol de les llengües cooficials recollides en els estatuts d’autonomia –català, eusquera i gallec–, tot i que amb limitacions. Principalment, només ho poden fer en els plens, mai en les comissions ordinàries, i per defensar les mocions. És a dir, només aquells textos que tenen com a finalitat que la Cambra es pronunciï sobre alguna qüestió, però no tenen efectes legislatius. En el debat de proposicions o projectes de llei continua sent obligatori l’ús del castellà.

Notícies relacionades

Els altres intents d’utilitzar el català al Congrés que van fracassar

El jutge no veu pressions d’Interior a l’advocat de Bárcenas

L’aprovació de l’ús de les llengües cooficials a la Cambra baixa facilitarà el compliment d’altres dels compromisos adoptats pel Govern de Sánchez l’estiu passat, com l’ús del català al Parlament Europeu. El 2006, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va fer un intent similar perquè el català, l’eusquera i el gallec es poguessin utilitzar en els plens de l’Eurocambra. Fonts d’aquesta Cambra recorden que, en aquell moment, un dels arguments polítics que es van utilitzar per rebutjar la petició va ser que cap d’aquestes llengües es feien servir al Congrés dels Diputats. Tot i això, això canviaria ara. En aquest sentit, el 17 d’agost es va registrar al Consell Europeu la petició formal del Govern: una carta firmada pel ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, un compromís que el PSOE va adquirir amb Junts per decantar el seu vot a favor de la presidenta i la mesa del Congrés.

El que falta per resoldre ara, encarrilada ja la modificació des del punt de vista normatiu, és la inversió que requereix en el terreny tècnic i logístic, per garantir la traducció i evitar deixar en la indefensió aquells diputats que no coneixen aquestes llengües.