La direcció i la militància d’ERC assumeixen la patacada electoral i tanquen files davant les generals

«Cadascú amb les seves paraules, el cert és que gairebé tots hem vingut a dir el mateix. Amb més acritud, alguns, amb més suavitat, d’altres, però el cert és que a l’assemblea oberta d’ERC celebrada en videoconferència, que va aplegar gairebé un miler de militants, es va posar l’accent en la necessitat de reactivar amb força la demanda del referèndum. I és que, en el fons, el que va passar el 28M, els més de 300.000 vots perduts per part dels republicans, va ser anticipat per membres destacats de la direcció del partit.

En diàleg amb aquest diari, al gener, i a tall de pinzellades generals, una d’aquestes veus va detallar que cada partit té un electorat tipus. L’independentista i, en concret el republicà, «és molt èpic. I la gestió del dia a dia no els traurà de casa seva».

Aquesta reflexió venia a col·lació de com pensava transitar ERC per un any sense taula de diàleg i en el qual l’acord de claredat amb prou feines despunta, encara avui, com una lleu metadona.

I el 28M va faltar èpica. Sense lectures plebiscitàries, amb la batalla de Barcelona que s’assemblava a les de principi de segle, sense ‘contaminació’ del procés. Sense presos a les presons.

Taula en repòs

I amb la sensació que el més feixuc de la taula de diàleg hauria d’haver arribat just ara, quan el fòrum està en guaret per l’electoralitat múltiple d’aquest 2023. I veurem com o quan es reprenen els treballs.

En l’assemblea es van sentir, així mateix, algunes veus aïllacionistes. El típic «ja s’ho faran» referit a la possible arribada de l’extrema dreta al Govern de l’Estat. I, davant aquesta temptació, la resposta de la cúpula. «No podem deixar que el vot útil contra la dreta sigui només el del PSOE-PSC. Cal fer-ho tot, pressionar pel referèndum i plantar cara als ultres, alhora.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

El resum és que la militància demana més èpica i que la cúpula ja havia advertit que en les municipals es feia curt en aspectes generadors d’il·lusió. El 23J la música ha de ser una altra. ERC demana el vot per forçar Pedro Sánchez a ficar-se en les arenes movedisses d’un referèndum, si no vol, com el 2015 i el 2019, que es repeteixin les eleccions.

Porque somos antifascistas, porque somos progresistas y porque somos independentistas.

Que todo el mundo sepa lo que significa votar a Esquerra Republicana este 23 de Julio:

Frenar a fascismo, exigir al progresismo y hacer avanzar al independentismo.

— Gabriel Rufián (@gabrielrufian) 5 de junio de 2023

I si guanya la dreta, s’anirà sobrat de greuges, atacs mutus i paraules gruixudes. Com va dir Gabriel Rufián en un tuit, el resum és «som independentistes, som progressistes, som antifeixistes». Tot alhora. Van ser molt censurades les paraules de Pere Aragonès, dilluns, en què va donar per assegurada la victòria conservadora el 23 de juliol. Una manera subtil d’intentar desactivar el vot útil al PSC és, sens dubte, plantejar la qüestió com ja decidida. Com assenyalaven els Borg, aquella raça indòmita i implacable de Star Trek, «tota resistència és inútil». En canvi, el vot a ERC és el vot de la resistència al nou règim.