Vies creuades

ERC avalarà els Pressupostos si la taula de diàleg negocia una proposta política

  • Després de la reunió del 15 de setembre hi ha hagut «tímids» moviments per entrar en una fase de negociació discreta

ERC avalarà els Pressupostos si la taula de diàleg negocia una proposta política

JOSÉ LUIS ROCA / PERE ARAGONÈS

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El llenguatge periodístic no serveix per explicar dos fets simultanis. La mera exposició dels fets suposa establir una ordinalitat i, per tant, el domini d’un relat sobre l’altre. L’amable i sofert lector ha de llegir aquesta peça com si fossin dues imatges a pantalla partida en la qual, en una meitat, apareix la taula de diàleg polític entre el Govern i la Generalitat i, en l’altra, la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Cada un amb la seva lògica pròpia. En paral·lel. Però amb una connexió: comparteixen la pantalla.

Ja va dir ERC, a l’estiu, que l’aprovació dels comptes dependria en gran manera de la disposició del PSOE a asseure’s a negociar a la taula política. Eren els dies en els quals ni hi havia data per al conclave del setembre, ni se sabia si Pedro Sánchez apareixeria pel Palau de la Generalitat. Eren temps de missatges d’advertència d’Oriol Junqueras als socialistes en aquest diari sobre el fetque millor no arrosseguessin els peus al fòrum de diàleg i que s’ho prenguessin seriosament. Que la seva pervivència a la Moncloa depèn en gran manera d’això.

Va arribar el 15 de setembre, la taula i la foto del reinici del diàleg. ¿Ha passat alguna cosa des d’aleshores? La reserva és absoluta, però fonts de la negociació sí que asseveren que hi ha hagut moviments «tímids» per donar forma ja a la següent fase, la pròpia de negociació i que vol ser molt discreta.

¿En té prou amb això ERC? No. «Hem pagat per endavant moltes coses a canvi de la taula de diàleg i negociació», assenyalen els republicans. La visualització que la taula marxa, funciona, no pot ser una cosa cosmètica, just quan les forces vives de Junts (de fora del Govern) es troben en mobilització permanent contra el fòrum i amb un nou ‘momentum’ de Carles Puigdemont.

Negociar i avançar

ERC exigeix arribar a la mateixa fase de negociació. No exigeix cap principi d’acord, per permetre que el que, en paral·lel, va passant a l’altra pantalla, tingui un èxit feliç. Feliç per a tothom perquè tots, el PSOE i Esquerra, necessiten aquests Pressupostos perquè tots dos manen a les seves corresponents administracions. Però a ERC consideren que un mer acord dels comptes sense un avenç a la taula suposaria pa per avui i gana electoral per demà i alimentar una espècie de ‘peix al cove 2.0’. «No els podríem aprovar sense l’esperó de la taula en marxa, tot i que siguin expansius», sanciona una de les més altes veus de la força republicana.

Notícies relacionades

¿Què defineix una negociació? Per començar, que el Govern, l’Estat, faci, d’una vegada i després de 10 anys de procés, una proposta política per a Catalunya. Els trens, el finançament i totes les altres coses s’encarrilen, o a això aspiren els republicans, en la Comissió Bilateral. Un pla per a Catalunya. I exigeix haver entrat en l’estira-i-arronsa de la negociació: «Avançaments, proposta, contraproposta. Moviment, sí», emfatitza aquesta veu republicana. «Si tot això passa i la negociació de partides i eventuals traspassos s’encaminen correctament, hi haurà Pressupostos». I no ho diu, però se sobreentén que hi ha oxigen garantit per a un Sánchez que lluu de dades macroeconòmiques, però al seu torn, nota l’alè d’un PP més fort després de la seva convenció multitudinària a València.

Mentre tot això passa, a l’altra meitat de la pantalla, el pacte entre el PSOE i Unides Podem que permetrà aprovar aquest dijous en el Consell de Ministres el projecte de Pressupostos posa ja ERC i els seus 13 diputats a la primera fila de la negociació dels comptes del 2022. Hi ha hagut «contactes informals», segons reconeix una de les parts. Res seriós, cap paper. «Les coses no estan com haurien d’estar», assenyalen a la seu republicana del carrer de Calàbria de Barcelona, però «tampoc aturades». De moment, «màxima tranquil·litat». «Els nerviosos haurien de ser ells perquè, o aproven els Pressupostos amb nosaltres, així com la llei d’universitats, la reforma de les pensions, la llei de memòria històrica i la de l’audiovisual; o no trauran res endavant», adverteixen.