Perfil

Anna Erra, la ‘turullista’ que vol rellevar Laura Borràs al Parlament

Qui va ser alcaldessa de Vic en aliança amb el PSC carrega contra ERC pels seus pactes amb el PSOE al Congrés

Anna Erra, la ‘turullista’ que vol rellevar Laura Borràs al Parlament

EPC

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Té 57 anys, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i diplomada en Magisteri per la Universitat de Vic, la seva ciutat natal i on ha sigut mestra alCol·legi Sant Miquel dels Sants durant 21 anys. La candidata de JxCat a la presidència del Parlament procedeix políticament de CDC i va ser regidora a l’ajuntament, en àrees com l’educació, la cultura, el comerç i les polítiques socials abans de ser alcaldessa. El seu independentisme és granític, però alhora té l’experiència d’haver governat la seva ciutat de la mà del PSC quan va guanyar els comicis el 2015. El seu sobiranisme contundent li ha valgut polèmiques com certs missatges polítics a la megafonia de la ciutat o les seves declaracions al Parlament sobre l’ús del català. A Junts té un suport tan notable que fins i tot va superar la presidenta del partit, Laura Borràs, en vots, al congrés de l’any passat. Només el secretari general, Jordi Turull, va obtenir més avals.

Erra va obtenir la vara de comandament de Vic recollint el testimoni al democristià Josep Maria Vila d’Abadal i va protagonitzar un gir inesperat pactant amb el PSC i deixant-ne així fora ERC, mentre Vila d’Abadal hi mostrava el seu desacord públicament. La pugna d’Erra amb els republicans continua viva perquè al míting central de Junts a Vic per a les eleccions municipals del 28 de maig els va acusar de «vendre’s per un plat de llenties o una sèrie de Netflix» al pactar amb el PSOE al Congrés dels Diputats, alhora que els va assenyalar perquè segons ella han abandonat el camí cap a la independència.

La gestió d’Erra va ser premiada amb un increment en regidors a Vic. Però després d’aquest segon mandat, va decidir fer un pas a un costat, mentre compaginava la seva tasca d’alcaldessa amb la de diputada al Parlament.

«No semblen catalans»

El 2019 la fiscalia va obrir diligències per uns missatges a la megafonia de Vic, però el TSJC ho va desestimar: «No normalitzem una situació d’excepcionalitat i urgència nacional. Recordem cada dia que encara hi ha presos polítics i exiliats. No ens desviem del nostre objectiu, la independència de Catalunya».

Erra va protagonitzar una altra polèmica, aquesta vegada al Parlament, quan a propòsit d’una campanya en defensa de l’ús del català, va reclamar al ple de la Cambra als «catalans autòctons» que no utilitzin el castellà davant persones que «pel seu accent o aspecte físic» no semblen «catalans». L’oposició va acusar Erra de «racista i supremacista». L’alcaldessa es va disculpar i va dir que se l’havia mal interpretat: «M’avala la meva trajectòria política. Com a alcaldessa de Vic sempre he treballat i treballaré per la integració i la cohesió social», va escriure a Twitter.

Vic és sens dubte una de les ciutats on la convivència és una qüestió bàsica. Només s’han de recordar polèmiques anteriors com les de Vila d’Abadal, que va amenaçar de delatar els immigrants sense papers que s’empadronessin a la ciutat. A Vic, la plataforma Som Identitaris, del racista Josep Anglada, ha obtingut dos regidors.

Notícies relacionades

Al Parlament, Erra ha destacat per la seva negociació de la resposta unitària a la resolució judicial que obliga un 25% d’educació en castellà a les aules catalanes. Va protagonitzar, en nom de Junts, un primer acord que al cap de poques hores el partit va deixar en suspens en vista del malestar que certes entitats en defensa del català havien traslladat.

Ara, després de deixar pas a un nou alcaldable a Vic i seguir al Parlament, la figura d’Erra ha cobrat pes en el grup de 32 diputats de Junts a la Cambra. Si és ratificada com a presidenta de la institució, probablement els grups de l’oposició li recordaran les esmentades polèmiques, i en un sentit oposat, tots els ulls de Junts estaran posats en el seu estil al capdavant de la institució per veure si segueix o no els passos de la desafiadora Borràs, condemnada per corrupció i que va convertir la seva gestió a la Cambra en una polèmica constant i en promeses no complertes, com la de no cedir davant la justícia espanyola.