El Parlament retira l’acta a Laura Borràs i votarà el seu relleu divendres que ve

Justament ha sigut Madaula, del cercle pròxim a Borràs, qui ha sortit a valorar la decisió. Com era previsible, ha optat per utilitzar un to dur contra Esquerra, a qui ha acusat d’acatar la JEC i ha evitat insinuar el nom d’un possible substitut.

Madaula, que al seu dia va plantejar la possibilitat de renunciar al càrrec com a protesta, ha assegurat que ha de ser Borràs qui decideixi com procedir i designi, si ho considera oportú, el seu substitut. «Primer s’ha d’informar la presidenta i escoltar què vol fer ella», ha assenyalat. Tampoc ha volgut aclarir si Toni Castellà, el següent de la llista de Junts, recollirà l’acta de diputat, tot i que si no ho fes, la llista continuaria corrent.

Possibles substituts

Tot i que Madaula ha sortit en roda de premsa acompanyada de la portaveu de Junts, Mònica Sales, la posició que ha expressat no és compartida per tot el grup parlamentari. Fora dels cercles pròxims a la presidenta de Junts, la majoria dels diputats consideren –tot i que no ho expressin en públic– que el partit no pot renunciar a presidir la segona institució del país.

De fet, fa setmanes que sona amb força com a possible relleu el nom d’Anna Erra, la fins ara alcaldessa de Vic. També tenia bones cartes per aconseguir el càrrec Marta Madrenas, després d’haver deixat l’alcaldia de Girona, però amb la convocatòria d’eleccions generals anticipades s’ha perfilat com a candidata per la província, una cosa que l’allunya de la institució catalana. El partit reunirà la seva executiva dimarts vinent per abordar la situació.

El pacte amb ERC

Sigui finalment Erra, o un altre diputat de Junts, qui finalment es postuli, haurà de tenir el vistiplau dels republicans, que –si no hi ha canvis d’última hora– preveuen mantenir el pacte que va permetre la investidura del president Pere Aragonès i cediran aquesta posició als seus exsocis. Aquest dimecres el president d’ERC, Oriol Junqueras, va cridar a «refer les confiances» i a «reforçar les institucions», començant pel Govern i la presidència del Parlament –que va assenyalar que havia de ser per a Junts–, i seguint pels pactes municipals.

Qui no accepta aquest final són els Comuns, que insisteixen en la seva anhelada aliança d’esquerres i, per intentar remoure el tauler, han posat sobre la taula el nom del seu diputat Joan Carles Gallego com a candidat a la presidència. Així ho ha anunciat el portaveu David Cid tot just consumar-se la destitució de Laura Borràs. Ha assegurat que Gallego és una figura de «consens» i, emplaçant des del PSC i ERC fins a la CUP, ha afirmat que no té «cap sentit que havent-hi una majoria d’esquerres» a la Cambra, la presidència torni a ser per a Junts.

Noves diferències

Però l’intent d’obrir una nova etapa, refent ponts i prioritzant pactes entre independentistes, no comença amb bon peu. Les tensions i recels entre ERC i Junts s’han tornat a evidenciar aquest dijous al Parlament. I és que mentre Madaula retreia als republicans haver procedit a la retirada de l’acta sense haver esgotat totes les vies i sense esperar un últim requeriment de la JEC, des d’Esquerra defensaven haver arribat «fins al final» i haver fet un «pas més» que en els precedents de Quim Torra i Pau Juvillà, aquest últim sota la presidència de la líder de Junts.

Els republicans, que han evitat sortir davant les càmeres, asseguren que el Parlament ja no tenia més marge de maniobra després de rebre la interlocutòria del Suprem, i que dilatar més la decisió podia portar a la vicepresidenta Alba Vergés a incórrer en un delicte de desobediència. En canvi, Madaula ha assenyalat que no hi havia perill de delinquir perquè Borràs no està en nòmina ni pot votar des que va ser suspesa fa 11 mesos, i ha considerat inèdit l’acord de la Mesa. Segons les mateixes fonts d’ERC, el desenllaç estava pactat i veuen una simple escenificació de Junts.

Periple judicial

A mitjans d’abril, la Junta Electoral va ordenar declarar inelegible i retirar l’escó a Borràs, després de ser condemnada a 4 anys i mig de presó pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Va ser llavors quan va començar un periple de recursos i peticions de mesures cautelars, que han anat postergant l’execució final, que ja es preveia que no seria cap altra que la retirada definitiva de l’acta, com ja va passar amb els casos de Torra i Juvillà.

Borràs està suspesa com a presidenta des del juliol de l’any passat i la seva condemna encara no és ferma. No obstant, la LOREG considera que incorren en una situació d’inelegibilitat sobrevinguda –i han de perdre el seu escó– els diputats que siguin condemnats per delictes contra l’administració pública, com és el cas del delicte de prevaricació.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

El reglament del Parlament, en canvi, considera que si no hi ha sentència ferma no s’ha de procedir a deixar-la sense acta. Per això la majoria independentista de la Cambra va decidir recórrer la decisió –com també es va fer en els dos precedents–, al·legant que s’havia de defensar la sobirania de la Cambra.

No obstant, dilluns hi va haver una estocada definitiva. La Sala Contenciosa del Tribunal Suprem va acordar no donar la raó al Parlament, que demanava anul·lar de forma cautelar l’ordre de la JEC i mantenia vigent l’obligació de la Cambra de retirar-li l’acta.