Les calculadores creuades de Sánchez i Aragonès: els pactòmetres dels pressupostos

¿Quines opcions tenen Sánchez i Aragonès per tirar endavant els comptes del 2023 i qualsevol altra votació? Els següents pactòmetres interactius permeten realitzar els càlculs i construir alguns dels escenaris possibles a partir d’ara al Congrés i al Parlament.

EL PACTÒMETRE DE SÁNCHEZ

El PSOE i Unides Podem sumen 155 escons dels 350 del Congrés, però el partit morat disposa d’un diputat menys perquè s’han negat a cobrir la vacant d’Alberto Rodríguez, inhabilitat pel Tribunal Suprem. Una altra diputada podemista, Meri Pita, va abandonar la disciplina del grup per discrepàncies amb la direcció del partit, tot i que sol votar en el mateix sentit que Unides Podem. És a dir, a la pràctica, el Govern compta amb 154 vots i necessita tenir almenys un vot més a favor que en contra per salvar els pressupostos.

Descartats de qualsevol equació el PP (89), Vox (52), Ciutadans (9 més el no adscrit Pablo Cambronero), Junts (4), CUP (2) i Navarra Suma (2), els focus estan posats sobre els socis d’investidura de Sánchez i, en especial, sobre ERC (13), PNB (6), EH Bildu (5) i PDECat (4), que solen aprofitar fins a l’últim moment per decidir el sentit del seu vot. Els altres aliats habituals del Govern són Més País-Compromís (3), BNG (1), PRC (1) i Terol Existeix (1). El suport de Coalició Canària (2), més canviant que els de les forces d’esquerres, també sol ser objecte de desig.

Al necessitar majoria simple (més vots a favor que en contra), el Govern pot combinar els ‘sí’ d’algunes formacions amb les abstencions d’altres. Al llarg de la legislatura s’han viscut votacions d’infart, com la de la reforma laboral, que el PSOE i Unides Podem van salvar gràcies a l’error d’un diputat del PP que va votar a favor del projecte en comptes de fer-ho en contra. No obstant, els dos últims pressupostos van ser aprovats amb una majoria molt àmplia, de 188 vots a favor.

EL PACTÒMETRE D’ARAGONÈS

El president de la Generalitat ja ha provat la geometria variable al llarg de la legislatura. Va ser investit amb els vots d’ERC (33), Junts (32) i la CUP (9), però aviat va perdre pel camí el suport dels anticapitalistes i va tirar endavant els seus primers pressupostos amb l’aval d’En Comú Podem (8). En algunes votacions clau, com el pacte per blindar el català a les aules i la renovació de càrrecs institucionals, també va aconseguir sumar-hi el PSC (33).

Notícies relacionades

¿Què pot fer i què no el Govern amb una pròrroga de Pressupostos?

¿Què passa amb sous, pensions i ajudes si es prorroga el Pressupost?

Tot i això, la ruptura de la coalició entre Esquerra i JxCat ha deixat els republicans amb el precari suport assegurat dels seus 33 diputats. Descartats de tota equació Vox (11), Ciutadans (6) i el PP (3), per arribar als 68 escons de la majoria absoluta al Parlament o per aconseguir més vots a favor que en contra, Aragonès necessita sempre el concurs mínim de dos grups, i que almenys un d’ells sigui el PSC (33) o Junts (32).

Poden donar-se fins a 5 possibles combinacions per salvar les votacions:

• Si Junts vota en contra, ERC necessita els vots del PSC i de la CUP (9) o En Comú Podem (8).

• Si el PSC vota en contra, ERC necessita els vots de Junts i de la CUP o En Comú Podem.

• Si Junts s’absté, ERC necessita el vot favorable del PSC.

• Si el PSC s’absté, ERC necessita el ‘sí’ de JxCat.

• Si s’abstenen alhora PSC i Junts, ERC encara necessita el suport o l’abstenció de la CUP o En Comú Podem.