Comptes públics

¿Què pot fer i què no el Govern amb una pròrroga de Pressupostos?

Iniciar l’exercici sense Comptes nous alenteix i limita algunes mesures de l’Executiu autonòmic

¿Què pot fer i què no el Govern amb una pròrroga de Pressupostos?

QUIQUE GARCÍA / EFE

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A Catalunya es van prorrogar o es van aprovar fora de termini els Pressupostos de la Generalitat del 2010 al 2021. I pot tornar a passar amb els del 2023, després que Junts per Catalunya hagi sortit del Govern. El problema són els més de 3.000 milions addicionals que corresponen a la comunitat pel finançament autonòmic, que no es perden però que s’haurien de gestionar amb menys agilitat fins que hi hagi comptes nous.

El mateix president Pere Aragonès, defensor a ultrança de comptar amb Comptes a partir de l’1 de gener, tot i que va admetre que pot ser més complicat, va assegurar en una entrevista a TV-3 que és «molt millor iniciar l’exercici amb tot planificat que haver d’anar tirant sobre la marxa». En tot cas, continua pressionant els seus exsocis perquè avalin unes xifres que va elaborar un conseller que els representava, Jaume Giró.

En essència, una pròrroga suposa que s’ha de mantenir el mateix nivell de despesa que en els Comptes de l’exercici prorrogat. El límit de despesa no financer establert per al 2022 va ser de 30.015 milions d’euros i per al 2023 es va disparar més del 10%, fins als 33.113 milions d’euros. Però hi ha eines per poder gastar més del previst a través d’ampliacions de crèdit.

Una de les incògnites són els 300 milions anunciats per Aragonès per pal·liar els efectes de la inflació. Segons experts, com Martí Carnicer, que va ser secretari general d’Economia durant el tripartit i que ha elaborat diversos Pressupostos, a l’aprovar la pròrroga, el Consell Executiu pot fer un expedient de modificació de crèdit i fer-ho a través de traspassar recursos d’una partida a una altra, el que es denomina transferència de crèdit. La via més fàcil, que és la que es va fer servir durant la pandèmia de la covid.

Més complexa és l’opció dels crèdits extraordinaris o els suplements de crèdit, que augmenten la despesa i que han de passar pel Parlament, cosa que alenteix la gestió. L’ús dels fons europeus requereix la generació de crèdit, que implica més despesa com a conseqüència d’uns ingressos més elevats.

Sense cComptes nous, l’Executiu català s’ha d’atenir essencialment a les despeses per mandat legal, com les pujades salarials o similars, tal com estableixen les mateixes normes pressupostàries i la llei de finances públiques de Catalunya. La pràctica diu que si el projecte pressupostari s’aprova per part del Govern i entra al Parlament abans que acabi l’octubre, es poden aprovar dins del termini. Si se supera aquell mes ja s’ha d’aprovar la pròrroga per part de l’Executiu.

Notícies relacionades

La llei de Pressupostos de la Generalitat afirma que no es poden portar a terme iniciatives legislatives o administratives que suposin un augment de la despesa pública pressupostada si no es proposen, alhora, els recursos addicionals necessaris o les reduccions proporcionals de despesa. Tampoc es poden tramitar ampliacions de plantilla noves ni altres reestructuracions que comportin un augment global de la despesa de personal.

Durant el període de pròrroga no es poden tramitar despeses dels capítols sis, set i vuit, que inclouen bàsicament inversions, amb l’excepció dels autoritzats per acords de govern amb caràcter plurianual. En tot cas, es poden autoritzar algunes excepcions.