Comptes per al 2023

El Govern aplana els Pressupostos i consolida la sintonia amb ERC

  • EH Bildu i el PNB tampoc presenten una esmena a la totalitat dels comptes i ajuden Sánchez a superar els vetos de les dretes

  • Junqueras respon a Sánchez que, si vol reformar el delicte de sedició com diu, pot fer-ho amb la majoria de la investidura

El Govern aplana els Pressupostos i consolida la sintonia amb ERC

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

En aquest últim lustre del procés ha nascut un subgènere, que és el dels Pressupostos Generals de l’Estat i ERC. I aquest any, com ja va passar l’any passat, s’ha produït un nou pols entre el Govern espanyol i els republicans al voltant de si Esquerra presentava o no una esmena de totalitat al projecte de l’Executiu de Pedro Sánchez. I com ja va passar el 2021, ERC, ‘in extremis’, aquest divendres no la va registrar al Congrés. De la mateixa manera van actuar EH Bildu i el PNB, que tampoc van posar traves que els comptes comencin a tramitar-se a la Cambra baixa, tot i que això no significa que el PSOE i Unides Podem ja ho tinguin tot fet. L’aprovació definitiva arribarà al desembre i tant els independentistes bascos com els catalans van advertir que hi ha temps per negociar i que no donaran un xec en blanc.

Els que sí que van presentar propostes de devolució dels comptes van ser el PP, Vox, Ciutadans, Junts, la CUP, Fòrum Astúries i els diputats expulsats d’UPN. «Són uns Pressupostos irreals i electorals», va afirmar la portaveu dels populars, Cuca Gamarra. Tanmateix, els escons de tots aquests grups no sumen els suficients per tombar-los, així que dijous vinent, en el debat de totalitat, no hi haurà suspens i el procés de tramitació es posarà en marxa quan finalitzi la sessió.

L’estat d’ànim en les files republicanes ha anat fluctuant al llarg de la negociació davant l’«immobilisme» del PSOE en la qüestió «antirepressiva». I, en aquest camp, l’exigència d’ERC és la reforma del delicte de sedició, una iniciativa que té el suport d’Unides Podem, ja que el tipus penal espanyol està desfasat si es compara amb el règim existent als altres països capdavanters de la Unió Europea.

La reforma del delicte de sedició és una de les formes pràctiques que tenen les dues parts per plasmar el desig republicans, que és aconseguir un cistell de mesures legislatives «que tinguin el mateix efecte que una amnistia», segons apunta sempre el president Pere Aragonès. Tot i que sap que, després de la ruptura amb Junts en el Govern, la Moncloa té una mica més de poder negociador, ja que el PSC pot acabar sent clau al Parlament.

El compromís de Sánchez

Des de Brussel·les, on va participar en el Consell Europeu, el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, va valorar l’«estabilitat» del Govern espanyol davant les convulsions en altres països veïns (amb referència al Regne Unit i Itàlia) i va agrair el suport als grups que no van demanar la devolució dels Pressupostos. Preguntat per la premsa sobre si acontentarà Esquerra amb la modificació del delicte de sedició, va repetir una vegada més que ell està disposat a homologar-lo al d’altres països europeus, perquè és un «compromís personal» de la seva investidura, però no veu una majoria suficient al Congrés.

Segons fonts socialistes, es refereix que les posicions per modificar el Codi Penal en aquest punt difereixen si es parla amb Junts o ERC, amb Unides Podem o amb En Comú Podem. El president d’ERC, Oriol Junqueras, li va respondre des d’un acte a Sant Joan Despí hores després: «La mateixa majoria que va servir per a la investidura i per a Pressupostos és perfectament capaç de votar una reforma del Codi Penal», va etzibar.

El líder republicà va afirmar que s’està negociant pas a pas, més enllà del paquet purament polític amb avenços en la «desjudicialització», com la reversió de l’infrafinançament i el compliment dels compromisos en matèria d’infraestructures.

Notícies relacionades

Una de les claus de l’acord que ha permès el plàcet d’ERC ha sigut la de fixar mecanismes de control a l’execució de les inversions pressupostàries de l’Estat. El 36% del 2021 i el 16% d’aquest 2022, fins al juny, van sulfurar els republicans per tal com són sabedors que es converteixen en material llancívol per a Junts en la seva batalla per desprestigiar qualsevol diàleg amb l’Estat.

La Quota basca

Igual com ERC, EH Bildu i el PNB no esmenaran a la totalitat els Pressupostos. Aquests últims van arribar a un acord per renovar la llei quinquennal de la quota en els mateixos termes que l’actualment en vigor, un pacte que no tanca una negociació que «continua oberta». Per la seva banda, EH Bildu, menys contemporitzador, va advertir que aquesta renúncia a vetar els comptes «no determina la posició final» i va recordar al Govern que els vots de «les forces sobiranistes d’esquerra» són «imprescindibles» per tirar endavant els Pressupostos.