Investigació

Com el Suprem i el judici oral van encobrir Fernández Díaz i Pino en el compte fals de Trias

Una querella del llavors alcalde de Barcelona contra el ministre de l’Interior, el judici als periodistes que van difondre la informació falsa i l’exnúmero dos de la Policia es van repartir la tasca d’enterrar el cas

Com el Suprem i el judici oral van encobrir Fernández Díaz i Pino en el compte fals de Trias
6
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

És l’any 2015. És l’hora de dinar. A la porta del restaurant Sala de Despiece, al madrileny carrer de Ponzano, s’acosta a aquest periodista un home voluminós. És ‘El Gordo’. Enrique García Castaño, encara comissari en cap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia.

-Vinc d’El Doble, on millor es tiren les canyes de Madrid, i t’he vist. ¿Com estàs?

-Bé, ¿i tu?

-Molt xivarri.

-Escola, ¿què és aquest muntatge del compte de Xavier Trias?

-Bé, la informació, creu-me, és bona.

-És un muntatge, Enrique. ¡Perquè el banc hagi sortit a dir que el codi no té res a veure amb el de la Union de Banques Suisses!

-Ja, ja, hi ha hagut algun problema, no t’ho puc explicar ara. Parlarem.

Les gravacions

La gravació de la reunió entre els policies José Manuel Villarejo, José Luis Olivera, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu i el conseller d’Atresmedia, Mauricio Casals, difosa pel diari digital ‘El Món’, ha reactualitzat una de les «grans peces» d’intoxicació del Ministeri de l’Interior i la Policia Nacional en l’anomenada Operació Catalunya.

Es tracta d’un dinar que té lloc al restaurant gallec Alabaster, al madrileny carrer de Montalbán, el 4 de novembre del 2014. Dies abans, el 28 i 29 d’octubre, el diari ‘El Mundo’, correu habitual de la intoxicació, ha publicat que l’alcalde de Barcelona té un compte al banc ginebrí Union de Banques Suisses. Al desmentir Trias la informació, els periodistes acudeixen al despatx del director adjunt operatiu de la Policia, que els mostra un presumpte informe procedent de París, en idioma francès, amb el número de compte 651162-3445.954.

En resposta a Trias, el diari publica l’endemà en gruixuts caràcters aquest número a la portada. No volies caldo, ¡doncs aquí en tens dues tasses!

A Xavier Trias i el seu advocat, Xavier Melero, els portarà uns dies aconseguir un certificat de la Union de Banques Suisses.

«És que era molt difícil obtenir-lo. Ja tenia l’experiència d’una querella anterior amb Artur Mas. Vaig parlar amb Lombard Odier. Però em van dir que no podien emetre cap certificat perquè això suposava un efecte crida per a polítics i personalitats. Però a Union de Banques Suisses ho vam aconseguir», recorda Melero a aquest diari.

El compte fals

La filtració, segons es desprèn de la gravació al restaurant Alabaster del 4 de novembre, ha sigut feta per García Castaño. ‘El Gordo’ és qui facilita la «notícia».

Cal situar els fets en la seva seqüència. Perquè el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el seu número dos, el secretari d’Estat de Seguretat, Paco Martínez, és sobre la «pista» d’aquest compte fantasma.

El 16 d’octubre del 2014, 12 dies abans de la publicació del compte fals a ‘El Mundo’, el ministre Fernández Díaz rep al seu despatx al llavors director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso.

«¿Tu què opines de Xavi Trias en tot aquest procés?», pregunta Fernández Díaz. «A mi m’ha arribat una informació, però no la tinc contrastada. T’ho dic, no t’ho anava a dir. Però m’han dit que Xavier Trias té un compte a l’estranger amb al voltant de 12 milions d’euros. I un germà seu també», respon el director de l’OAC.

«I el seu germà», diu el ministre. «De 20 milions», apunta De Alfonso. «Tenia... Ho sé», afegeix Fernández Díaz.

El «comentari de cafè»

«Això és el que jo sé, però no tinc cap dada que ho acrediti. Això és un comentari de cafè, que m’ho expliquin. És que, ministre, com que no sé si el que volen és destruir-me o no, m’arriba un comentari així i jo, o m’ho dones per escrit o no investigo res. Ara no sé si coincidirà amb això...», explica el director d’Antifrau.

És que això està circulant en ambients restringits», afegeix Jorge Fernández Díaz.

En un altre passatge de la conversa, Fernández Díaz explica quin és el sentit de les filtracions de notícies als mitjans.

«Ho dic perquè moltes vegades, quan ho publiques, generes una pressió mediàtica que al final fas que coses per les quals no s’haguessin interessat, ho fan».

La filtració

La gravació coneguda ara sembla indicar que ‘El Gordo’ es va precipitar al filtrar la notícia. I això es dedueix de la conversa en la qual l’excomissari José Manuel Villarejo explica al jutge Andreu i als comensals que ‘El Gordo’ primer i Pino després li «van vendre la burra» als periodistes, ansiosos de contestar a Trias, sobre un número de compte absurd, que venia en un paper procedent de França.

La Fiscalia Anticorrupció no va comprar la moto del compte fals i el tema va quedar arxivat.

Però, ¿per què amb la prova de la Union de Banques Suisses, entre d’altres, no es va investigar el muntatge contra el llavors alcalde de Barcelona?

Trias va presentar una querella contra Fernández Díaz a la Sala Segona del Suprem. El primer ponent, a la Sala d’Admissió, es va dir, seria Manuel Marchena, però després aquesta notícia va ser corregida. El ponent designat va ser José Manuel Maza. A continuació, el nomenament de Maza com a fiscal general de l’Estat va fer recaure la ponència a Andrés Martínez Arrieta.

No hi havia delicte

El fiscal Antolín Herrero va considerar que la conversa entre Fernández Díaz i De Alfonso no contenia elements delictius.

I la Sala d’Admissió, assenyala en la seva interlocutòria: «Hem d’acabar ressaltant la clara diferència entre la valoració que poguessin merèixer, en l’opinió personal de qui escolta el contingut de les converses esmentades, certes expressions, comentaris i, fins i tot, expectatives manifestades per dos responsables de l’activitat investigadora en el curs d’unes converses privades, per discutibles en el terreny de la crítica estrictament política que poguessin semblar, incloses algunes al·lusions poc grates per a terceres persones relacionades amb el desenvolupament de les investigacions i el seu context general, i la comissió de veritables delictes, tipificats com a tals en la nostra legislació».

La interlocutòria de la Sala d’Admissió (integrada per Marchena, Maza, Miguel Colmenero, Ana Ferrer i Andrés Palomo) finalitza amb un brindis al sol.

Les querelles

I és que aquest arxiu no impedeix una nova valoració del Suprem com a resultat de la investigació ja avançada de la querella de Trias que se segueix al jutjat d’instrucció número 16 de Madrid contra els periodistes que li van atribuir el compte fals.

Com que Eugenio Pino, ja ex número dos de la Policia, insisteix que el compte de Trias és veraç, aquest presenta una querella contra els periodistes i contra ell.

Precisament, la instrucció en aquest jutjat, a càrrec del jutge José Emilio Coronado, posa al banc dels acusats, no sense duresa, els periodistes Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, autors de les dues informacions.

Notícies relacionades

Al celebrar-se el judici oral, Pino s’acull al seu dret a no declarar. I la jutge no veu motius per condemnar.

«Ningú va voler investigar. Perquè els indicis eren allà», assenyala Xavier Melero.