Moment ‘Crim i càstig’, anàlisi

¿Estem arribant "al moment Crim i càstig" de la saga de Carlos Mazón, un any després del 29 d’octubre del 2024? És a dir, a l’instant en què ja no es pot aguantar més, després del repudi dels valencians en el funeral de dimecres passat. ¿Què és el "moment Crim i càstig"? La trama de la novel·la de Fiódor Dostoievski és la culpa i el turment de la consciència, el veritable càstig del crim més que la submissió del delicte perpetrat a la llei.

¿Pot ser que tal moment es precipiti arran de la processó per dins que experimenten l’advocada i exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, i l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, els dos únics imputats en la investigació penal de la jutge Nuria Ruiz Torralba i que el pas del temps ha sofert en la celebració del primer aniversari un gran impacte emocional?

"S’ha de saber la veritat de tot el que va fer cadascú aquell dia. Jo, al peu del canó", ha dit Pradas, que va trucar a Mazón quatre vegades sense que el president del País Valencià li agafés el telèfon, a partir de les 12.52 hores, poc després que la delegada del Govern, Pilar Bernabé, proposés a Pradas desplegar a Utiel la Unitat Militar d’Emergències (UME).

La primera versió que va córrer sobre el dinar de Mazón el 29 d’octubre és que havia quedat amb Salvador Navarro, el president de la patronal, la Confederació Empresarial del País Valencià (CEV). Navarro va desmentir la versió i més tard es va conèixer la veritat: Mazón va compartir taula i estovalles a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, a qui la jutge Ruiz Torralba ha sol·licitat el tíquet de l’aparcament on es va acomiadar de Mazón.

Totes les informacions que ja han inundat milers de pàgines al llarg d’aquest any han deixat un fet provat: Mazón es va esvanir el 29 d’octubre per aparèixer al final de la jornada, a les 20.28 hores. No obstant, com en cada crim, ¿quin va ser el mòbil de Mazón? Això, sens dubte, és molt important. ¿Per què va desaparèixer? ¿De què es va voler escaquejar aquell 29 d’octubre del 2024?

Mazón va evitar declarar l’alerta més aviat quan, aleshores, es podien evitar tantes morts. Que és precisament el que s’investiga. "En definitiva, si eren inevitables les esmentades morts", en paraules de la jutge Ruiz Torralba, que va recollir la interlocutòria que fixava l’abast de la instrucció. Ja és evident que eren evitables moltes d’aquestes morts si s’hagués actuat amb la diligència deguda. Però, ¿per què Mazón es va esvanir? ¿Per no tancar els comerços, com sí que van fer altres institucions –per exemple, la Universitat–, que van cancel·lar les activitats?

Fem un càlcul aritmètic senzill. El producte interior brut (PIB) del País Valencià ronda els 140.000 milions d’euros (és la quarta economia d’Espanya). Es treballen 7.300 hores en un any. Si dividim 140.000 milions d’euros per aquelles 7.300 hores, això dona la xifra de 19,1 milions d’euros. I si al seu torn es calcula que el tancament de l’activitat comercial s’hagués produït, per exemple, des de les 14.00 hores fins a les 20.00 hores, els 19,1 milions multiplicats per aquestes sis hores dona la quantitat de 114,6 milions d’euros.

Els costos de la decisió

Notícies relacionades

Iván Espinosa de los Monteros: "Seria molt bo que el PP, Vox i Junts votessin una moció de censura"

La ruptura amb el PSOE

¿Aquests eren els costos –o pèrdues– que alguns van considerar possible evitar si es mantenia l’activitat i no es decretava el tancament amb l’expectativa que el temporal s’escampés? ¿Així van persuadir el pragmàtic Mazón? ¿I va ser per aquest mòbil que va desaparèixer i no va ordenar el que havia d’ordenar, deixant que la realitat s’imposés?

El funeral pot estar precipitant el "moment Crim i càstig". Bé. Feijóo, que el podria haver fulminat immediatament en lloc de sostenir-lo i mostrar-se orgullós de Mazón i de la seva desaparició, ha quedat també ben retratat. Tots dos, amb un estómac a prova del pitjor, van resistir fins dimecres passat i quedaran marcats per sempre.