Crònica del cop del PP de Feijóo al Tribunal Constitucional

Precisament, una sentència del Tribunal Constitucional, la 191 del 15 de novembre del 2016, que va firmar González-Trevijano juntament amb tots els els membres del tribunal de garanties, va establir que si bé en condicions de «normalitat» el nomenament s’ha de fer per ternes (renovar un terç del TC), si un dels òrgans (en aquella sentència es tractava dels vocals que havien de designar el Senat i del Congrés dels Diputats en el CGPJ) no podia, per les raons que fos, fer els seus nomenaments, això no justificaria arrossegar l’altre.

Segons la sentència, no es tracta merament d’una potestat fer els nomenaments sinó d’un deure. Sempre que es pugui és una obligació fer-los. És un «poder-deure». Diu la sentència: «La proposta o designació que tractem és, per a cada una de les cambres, un genuí poder-deure. Una potestat, sens dubte, però també, alhora, un deure ex Constitutione [des de la Constitució] amb termes traslladables aquí respecte de previsions legals relatives a la renovació d’aquest mateix Tribunal Constitucional» [subratllat d’EL PERIÓDICO].

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va transmetre el passat 9 de juny un missatge: la decisió de nomenar substituts als dos magistrats els mandats dels quals estava per caducar tres dies després (González-Trevijano i Narváez) seria una maniobra del Govern. El Consell de Ministres no havia designat dimarts 7, com havia de fer-ho, els dos magistrats per substituir els dos que havien de caducar el següent diumenge dia 12.

Malgrat l’informe jurídic que és a la taula de Pedro Sánchez, el Govern no va voler obrir una guerra al Tribunal Constitucional. ¿Per què? Perquè els missatges transmesos a la ministra de Justícia, Pilar Llop, per part de González-Trevijano i de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del CGPJ, van ser tan clars com directes: «No passaran». González-Trevijano va fer saber també a la Moncloa que, en cas de convocar el ple per rebre els dos nous magistrats, no se’ls donaria possessió ja que tant ell com Narváez formarien la majoria de bloqueig.

El president s’aferra al càrrec

González-Trevijano sol dir en els actes en què participa aquests dies que «complirà la Constitució». Però en petit comitè aclareix que si no es renoven els quatre magistrats caducats el passat 12 de juny –entre els quals ell– no donaria possessió als magistrats designats «unilateralment» pel Govern. En realitat, l’actual president del TC es resisteix a deixar el seu mandat caducat, perquè això implica mantenir-se el major temps possible en el seu càrrec.

El Govern finalment, segons va anticipar EL PERIÓDICO, va decidir ajornar els nomenaments dels dos magistrats que li corresponien, perquè es desenvolupava la campanya de les eleccions andaluses. Sánchez va voler evitar un enfrontament amb el sector conservador del TC recolzat per Nuñez Feijóo. Però a l’advertir que el PP va anunciar una proposta sobre el CGPJ per al mes de juliol, la Moncloa va considerar evident que Nuñez Feijóo vol posposar, una vegada més, fins a la tardor, la renovació del poder judicial.

Si Núñez Feijóo va dir el 13 de juny que es «trencaven tots els ponts» al conèixer que el Govern podria anomenar els dos magistrats per substituir els dos caducats, sense els dos del CGPJ, ara que el Govern reformarà la llei orgànica del 2021, que ell mateix va promoure, per aixecar la prohibició al CGPJ de fer els dos nomenaments de magistrats per al TC, Feijóo ha tornat a repetir que el Govern «trenca qualsevol tipus de pont» en la negociació per renovar el CGPJ. Si el que volia de veritat era renovar els quatre mandats caducats alhora, ¿per què s’oposa ara que el CGPJ pugui nomenar els dos que li correspon? ¿Potser no és la via per renovar la terna completa, com exigeixen el president del PP, Núñez Feijóo, i el president del TC, González-Trevijano?

Notícies relacionades

Pedro Sánchez aposta de nou

Quatre apunts sobre el suspens

En el CGPJ el sector conservador ja ha assenyalat la seva oposició a la reforma legal que aixecaria la prohibició vigent des del 2021 per fer els nomenaments en el TC. Els vocals de la dreta exigeixen no només aixecar el veto per nomenar els dos magistrats del TC, sinó la capacitat plena per continuar fent tots els nomenaments que desitgin en el Tribunal Suprem i en els Tribunals Superiors de Justícia. La reforma que anuncia el Govern, emperò, no pot derivar en una solució immediata. Fonts judicials assenyalen que fins al setembre no es pot esperar una renovació. Però afegeixen que autoritzar el CGPJ a nomenar els dos magistrats posa pressió sobre el PP, estableix una línia vermella de força, sense la qual, estimen, Núñez Feijóo mirarà de marejar la perdiu.

González-Trevijano havia promès resoldre el recurs del PP contra la llei de l’avortament el mes de juny. L’esborrany de la ponència d’Enrique Arnaldo no s’ha distribuït al maig com estava anunciat i en l’ordre del dia de l’últim ple de juny tampoc se l’espera. El cop constitucional ha deixat el TC a l’aire. Amb recursos d’empara que exigeixen resolució urgent, com és el cas del diputat expulsat del Congrés, Alberto Rodríguez.