El Barça s’aferra al seu atac

L’Elx va discutir la possessió al Barça i es va reflectir en l’estadística. Més del 51% per als d’Eder Sarabia, que van incomodar però els va faltar solidesa. El Barça va mostrar inconsistència. A estones bé, a estones imprecís. Li falta camí per recórrer per tornar a ser el que era. Amb el triomf evita que el Madrid s’allunyi. A cinc punts.

Ha de recuperar encara la millor versió de Lamine Yamal, que, tot i anar encara una mica coix, va ser influent. Tornava a l’essència, al terreny de joc, a la pilota, després de massa decibels sobre altres aspectes que inquieten l’entorn, a tots menys a ell, així que crida l’atenció. I el noi va començar aliè al soroll i com si estigués plenament curat d’una pubàlgia que encara li fa mal.

Tot just començar el partit, va ensenyar l’espurna que ja se li trobava a faltar en una acció que va acabar en res però que va ser prometedora. I abans dels 10 minuts va posar el talent en una jugada d’intensitat de Balde. Control, retallada i gol. Flick va alçar el puny de satisfacció i Lamine es va besar l’escut. Després va perdre fons. Necessita temps.

Una jugada idèntica va propiciar el 2-0 un parell de minuts després. La rabiosa recuperació va correspondre aquest cop a Fermín. Per la mateixa banda. I el centre a l’àrea petita va trobar Ferran, que va marcar el 2-0 i el 50è gol de la seva carrera en el Barça. Va recordar les víctimes de la dana en el primer aniversari de la tragèdia valenciana.

Joc pastós

El Barça va trigar a trobar la fluïdesa. Havia de compensar l’absència de Pedri, tant en la creació com també en l’apropiació de la pilota, que per alguna cosa és el migcampista de les vuit recuperacions per partit, més que ningú. Sense ell, el joc va ser pastós. Es va fer més vertiginós i menys poètic.

Sarabia, el còmplice de Setién en la xafogor de Lisboa contra el Bayern, ha netejat el seu prestigi amb un equip desacomplexat que juga amb l’actitud d’un equip que va a totes. Lluint una samarreta molt pop dels Beatles, Sarabia va animar els seus futbolistes des de la banda a mantenir el ritme i a posicionar-se en alt, tot i que el Barça l’havia apallissat de cop, amb els dos gols inicials.

Rashford, desconcertant

Ferran va topar amb un bon Iñaki Peña en un parell d’ocasions; Rashford, Fermín i Lamine van desafinar a l’hora de xutar. Enmig de les bones sensacions, Rafa Mir va anivellar el marcador amb una precisa definició just abans del descans.

Notícies relacionades

La tarda que Lamine va fer un petó a l’escut

Sinner arrabassa a Alcaraz el número u del món

Rashford, per qui Sarabia ha proclamat el seu enamorament, va jugar un partit desconcertant. Va demostrar una gambada poderosa. Convidava a cedir-li la pilota, sempre disposat a encarar el xut, exuberant a nivell físic, però a l’àrea es va bloquejar. Provava l’engany amb dues o tres bicicletes, però, quan aconseguia preparar la cama, el xut li sortia desviat o l’hi bloquejava un defensa. Ferran li va demanar que aixequés el cap. Després del consell es va animar al fer retrunyir Montjuïc amb una fuetada amb l’esquerra. Sisè gol i setena assistència a porta.

El va reemplaçar Lewandowski, que va rebre l’alta mèdica aquell matí. Igual que Olmo, que també va reaparèixer. Els queda camí per recórrer per recobrar la seva millor versió. Com el Barça. La recuperació existeix, però és lenta.